el puzle cultural de Manresa

Q
uan la recuperació del Kursaal va començar a ser una realitat en perspectiva, el dubte sobre què fer amb el teatre Conservatori va prolongar els problemes existencials que envoltaven el vell teatre, a qui l'urbanisme manresà havia condemnat a la desaparició en profit d'un eixamplament de la plaça de Sant Domènec. Finalment, el Conservatori està trobant el seu lloc. La demanda d'espectacles escènics a la Manresa d'avui era inimaginable fa només deu anys. El Kursaal i la gestió del Galliner ho han canviat tot. Una situació semblant es va donar amb la Sala Ciutat. Descartada com a tercer espai escènic, va ser estudiada com l'auditori que els concerts de música moderna per a espais mitjans han requerit durant anys. L'aparició, però, de projectes com la Casa de la Música, que cobriria aquesta parcel.la, ha deixat la Sala Ciutat en fora de joc. La crisi ho ha acabat de sentenciar. En aquest puzle, la decisió de l'Ajuntament de Manresa de renunciar a la Sala Ciutat i convertir el seu espai en una prolongació del Museu permet concebre un futur per al Museu que, ara sí, podria ser engrescador. El trasllat de l'Arxiu als jutjats vells, un espai noble al qual s'ha de trobar un ús digne, completaria el puzle i crearia un mapa amb molt potencial. Manresa i el Bages haurien de somniar en un Museu Comarcal potent. Ara s'intueix que ho podrà començar a fer. La col.lecció de què es disposa és més que digna, però les condicions en què s'exposa fan molt difícil pensar que es pugui convertir en un espai realment conegut i usat per la ciutadania. Reformat, girat vers la plaça de Sant Ignasi i amb una pell renovada, seria una altra cosa. Sempre, això sí, que hi hagi un projecte de gestió i promoció que impedeixi l'aparició, com en tants altres casos que coneixem ben de prop, d'un caríssim monstre adormit. Si només és per fer bonic, no cal.