cotxes, bicis i carrer guimerà

J
ust després d'haver implantat el carril bici al tram del passeig de Pere III que va des de plaça Espanya fins a Crist Rei, eliminant l'aparcament i provocant així les ires de tots els responsables comercials, l'Ajuntament de Manresa avança ara, després de veure's les cares amb els detractors de la mesura -primer en un debat organitzat per Regió7 i, després, en una altra trobada dilluns- que té la voluntat d'eliminar tota la circulació privada en el tram en qüestió. De forma directa, això suposa que el tram principal del carrer Guimerà, el que va de Crist Rei fins a Sant Domènec, queda tancat al trànsit privat. Entre plaça Espanya i Sant Domènec només podrien circular autobusos i bicicletes. No vols brou, dues tasses. De fet, no és una idea nova. Quan, amb Jordi Valls a l'alcaldia, es va plantejar la reforma del carrer Guimerà, ja es va posar a sobre la taula la possibilitat de tancar-lo al trànsit privat. Finalment, es va reformar només una part, de forma molt tímida, i es va tancar una part del carrer amb una prohibició que no es compleix. Després d'unes obres llarguíssimes i molt pertorbadores, la reforma no va continuar cap a Crist Rei i el carrer va quedar com està: la meitat endreçat, la meitat envellit, i tot ell amb un urbanisme impropi del nucli de l'eix comercial que va de la Plana de l'Om fins al carrer Barcelona. Posar a sobre la taula què cal fer amb aquest vial és absolutament lògic. En ciutats europees homologables, faria temps que entre Sant Domènec i Crist Rei hi hauria un carrer d'un sol nivell, bonic, còmode i sense cotxes. Però a Manresa, la sensació predominant és que l'aparcament no està resolt i els models urbanístics en vigor generen recel. Per formar una illa de vianants amb consens cal, doncs, molta feina de convicció. I cal, sobretot, un pla global que doni sentit al que va aflorant en forma de pedaços.