CENT DISSET MILIONS D´EUROS

ADAM MAJÓ GARRIGA C
ent disset milions d'euros, això és el que ha invertit l'administració, l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, el Govern del Regne i la Unió Europea, al nucli antic de Manresa els darrers deu anys. Aquí hi ha de tot: la Seu, els nous jutjats, la façana posterior de la casa consistorial, les places de Sant Ignasi, Gispert, Clavé i Valldaura, la Reforma!, el camí dels Corrals, el carrer de Sant Bartomeu, les subvencions a la reabilitació d'habitatges, la passarel·la, les millores al casal de les Escodines, els habitatges dels quatre cantons, el carrer Montserrat i algun projectet social com el Dinamo. Cent disset milions són molts diners, el doble, gairebé, del pressupost municipal anual d'aquesta ciutat. Doncs bé, malgrat aquesta injecció continuada i sense precedents de diner públic, el cert és que el nucli històric (Barri Antic, Escodines i Remei) continuen sent l'àmbit de la ciutat amb més habitatges buits, on més comerços i empreses han tancat i on la renda per càpita dels seus habitants és més baixa.
Així doncs, en què s'ha fallat? Perquè, evidentment, alguna cosa no s'ha fet prou bé si la relació entre esforç econòmic i resultats concrets és la que és.
Telegràficament:
1. S'ha tingut una visió excessivament arquitectònica de la rehabilitació d'un barri. S'ha pensat que enderrocant i construint edificis o millorant l'aspecte de la via pública n'hi hauria prou per capgirar una dinàmica negativa que venia de lluny.
2. S'ha menystingut l'impacte de les obres. Un dels motius pels quals més gent ha marxat del barri han estat, precisament, les mateixes tasques de rehabilitació. Edificis i carrers buits a l'espera d'una actuació que no arriba mai (com al Barreres o el Vallfonollosa), obres que s'eternitzen i màquines, soroll i rases durant anys i anys han acabat la paciència de més d'un.
3. No s'ha fet cap aposta estratègica important. Els jutjats o el conservatori de música, els dos grans edificis públics del barri, ja hi eren anteriorment. En canvi, no s'ha portat cap nova activitat que generi un moviment significatiu de persones. Es va deixar passar l'ocasió de portar-hi la universitat, en el seu moment, i tampoc no s'hi ha volgut ubicar, més recentment, ni la delegació d'Educació -ha anat a la carretera de Vic-, ni el viver d'empreses i els serveis de promoció econòmica -al Palau Firal.
4. S'ha crescut excessivament a la perifèria de la ciutat (a la Nova Parada, per exemple) i això ha desviat inversió privada que hauria pogut anar a parar al centre històric. Tot plegat, per augmentar, temporalment, els ingressos municipals i per l'obsessió pel creixement demogràfic.
En continuarem parlant.