ACN
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer enfadar associacions de pares i sindicats de mestres fa unes mesos quan, dies després de l'anunci oficial del nou calendari escolar, va anar a la clausura del primer graduat d'esquí alpí i surf de neu i va apostar per incrementar considerablement les activitats de neu durant la nova setmana de vancances que es comença a implantar el curs que ve entre finals de febrer i principis de març, segons les escoles. A Catalunya els pares reclamen un programa específic d'activitats, al marge de les escapades a la neu, per les famílies que no saben on deixar la canalla. L'experiència que viuran d'aquí un any els pares catalans l'han passat, no sense entrebancs, pares de tot el món, on aquest calendari partit ja s'aplica des de fa temps.
Als Estats Units, una part important de les escoles públiques han celebrat aquesta setmana passada la setmana blanca, la 'winter break' o coneguda també com la 'kids week', la setmana dels nens. Dilluns va ser festiu a tot el país (se celebrava el dia dels presidents -'Presidents' Day'-) i és molt habitual aprofitar aquest dia ja festiu per lligar-ho amb l'aturada d'hivern. A Nova York, el nou calendari es va començar a aplicar el 1992 arran d'una retallada pressupostària que va obligar a l'administració a acceptar una vella reivindicació dels mestres de tenir una quarta tongada de vacances (que se sumava a l'estiu, el Nadal i la setmana de primavera). Les fortes reticències inicials de les associacions de pares s'han anat diluint, un cop assimilat el canvi d'hàbits.
El primer any, diversos articles a la premsa local reflectien el neguit dels pares. 'Ens neguem a dir-ne la setmana dels nens, nosaltres li diem la setmana del malson' (parents' nightmare week), deia una representant d'una associació de pares de Manhattan el 1992 en una entrevista al The New York Times. 18 anys després, el programa d'activitats als centres escolars s'ha incrementat (n'hi ha més de 400 i obren les portes més d'un centenar d'escoles) i la polèmica s'ha esfumat. Moltes famílies aprofiten les activitats o bé deixen la canalla a casa els avis. Qui s'ho pot permetre, lloga un cangur. També és molt habitual que els pares es planifiquin una setmana de vacances i ho aprofitin per fer turisme interior; sovint per visitar la família en algun punt del país o també per anar a esquiar o fugir del fred. A la costa Est, on hi ha hagut un fort temporal de neu aquests últims dies, són habituals els viatges a destins com les Bahames, atès que el bitllet d'avió és molt econòmic. 'La gent va al Carib als llocs on fa bon temps. He portat els nens al Museu d'Història Natural. És un bon dia, no fa massa fred...', diu una mare acompanyada dels seus fills i nebots al Central Park de Nova York. 'És una bona idea. Després del Nadal, passa un mes i després t'agafes una setmana, gaudeixes de la neu, fas coses diferents. És una gran idea', assegura una altra mare.
Als Estats Units, però, el calendari no està unificat. Cada estat i sovint cada ciutat fa un calendari diferent, tot i que les hores lectives acaben sent les mateixes. La filosofia de fer menys dies seguits a l'estiu i més aturades al cap de l'any és general.
A França, tots cap als Alpls
A França també està estipulada una aturada a finals de febrer, que acostuma a ser de dues setmanes, en què alguns centres aprofiten per organitzar sortides a les pistes d'esquí dels Alps. Aquesta aturada és una de les cinc que els escolars francesos tenen durant tot el curs escolar.
Després de dos mesos de vacances d'estiu, alumnes i professors tornen a la feina a principis de setembre, entre el dia 1 i 2. El primer descans arriba pels voltants de la festivitat de Tot Sants, quan les escoles tanquen unes dues setmanes, entre 24 d'octubre i el 5 de novembre, habitualment.
La propera aturada és al Nadal, del 19 de desembre al 4 de gener, seguit de les vacances d'hivern o setmana blanca, que es fa entre el 20 de febrer i 8 de març. Abans de les vacances d'estiu, que comencen entre l'1 i el 2 de juliol, hi ha encara una altra aturada, de dues setmanes, que varia força depenent de cada departament, però que s'acostuma fer entre mitjans d'abril i principis de maig.
Aquesta fragmentació dels períodes de descans es trasllada també a la setmana escolar, que té sempre una pausa al mig, el dimecres, en què els escolars no van a l'escola. Fins fa poc els escolars, però, havien d'anar a classe els dissabtes, una pràctica que s'ha anat suprimint en favor de setmanes de quatre dies lectius.
La disgregació de les vacances genera problemes a moltes famílies, que es veuen obligades a agafar-se dies lliures pràcticament cada dos mesos per cuidar els nens o han de recórrer a altres familiars. Per poder conciliar millor la vida laboral i professional, els ajuntaments ofereixen activitats per als nens en centres municipals durant els períodes de vacances.
Vacances de Carnaval a Bèlgica i Holanda
A Bèlgica, les vacances d'hivern pels alumnes de primària i secundària duren una setmana escolar, de dilluns a divendres, coincidint amb el Carnaval, de manera que les dates concretes canvien cada any. Lluny de crear cap polèmica entre la població, ja acostumada a aquestes vacances hivernals des de fa molt temps, les famílies aprofiten sovint per anar a esquiar o apunten els fills a casals esportius o culturals, sovint organitzats a baix cost pels propis ajuntaments. A Holanda, les vacances de Carnaval s'allarguen i inclouen fins als estudiants universitaris.
Calendaris diferents al Regne Unit
Al Regne Unit, cada municipi dicta les vacances de la mainada d'acord amb els seus propis criteris. Així, per exemple, els nens de Londres, Manchester o Glasgow poden tenir un calendari escolar diferent. De fet, tan és així que el sistema escolar d'Anglaterra i Escòcia és completament independent, amb la nomenclàtura dels cursos, les avaluacions i el currículum específics per cada nació. Normalment, però, tots els col·legis del Regne Unit divideixen el curs en tres trimestres, i fan vacances entre cada un i, en alguns casos, a mig trimestre. Els dies de festa, però, varien d'escola a escola, i de barri a barri.
Per exemple, mentre que a Londres Kensington van començar el curs el 3 de setembre, a Manchester ho van fer l'1, i a Glasgow van iniciar l'escola el 17 d'agost. Les vacances d'estiu també són diferents, ja que els estudiants londinencs de Kensington les comencen el 23 de juliol, quasi un mes més tard que els seus companys de Glasgow, que acaben el 25 de juny. El nombre d'hores lectives, però, són similars entre uns i altres. La setmana blanca, un període de descans al mig del segon trimestre, es fa entre el 15 i el 19 de febrer, de forma generalitzada, tot i que algunes escoles l'acaben abans.
La varietat d'opcions en el calendari escolar va provocar certa polèmica al país fa uns anys. No perquè es facin vacances a mig trimestre, o entre trimestres –una política que al Regne Unit defensen els experts- sinó per la diversitat entre una escola i altra. El 2004, associacions de mestres i professors, i representants de les entitats i governs locals d'Anglaterra van acordar un calendari escolar estàndard, que marca unes dates recomanades de vacances cada any pels col·legis anglesos. No totes les escoles, però, segueixen aquestes directrius. I, per descomptat, el calendari és diferent a Escòcia, on en tenen un de propi. El pares poden consultar a través de la web les vacances dels seus fills.
Activitats extraescolars tot l'any a Alemanya
A Alemanya hi ha una setmana blanca programada quan acaba el primer semestre, la primera setmana de febrer. Són les "Winterferien" (vacances d'hivern) o "Semesterferien" (vacances de semestre). La peculiaritat del sistema educatiu alemany és l'horari. A la 1 de la tarda ja s'han acabat les classes a les escoles. Molts centres ofereixen activitats paral·leles a la tarda pels pares que treballen a la tarda. Aquests mateixos organitzadors són els que també s'ocupen d'organitzar activitats durant aquesta setmana de vacances al febrer, i son optatives, per a les famílies que ho volen. No és un servei que ofereixin totes les escoles, però si que està molt estès.
