JOAN SOLER I GOLOBART
U
na coneguda, i crec que amiga, acabada de nomenar membre de la comissió de garanties per a la consulta independentista organitzada per Manresa Decideix (proveu de dir-ho sense respirar...), va escriure fa uns dies en aquest diari la seva satisfacció pel que ella considera un cop de timó del senyor alcalde envers el ja llegendari nyap urbanístic de la plaça de la Reforma.
Efectivament hi ha hagut una paràlisi temporal pel que fa a l'última atzagaiada prevista per l'autoritat de torn, que pretenia fer pujar l'ascensor gairebé per dins del campanar. Tot i la broma, sempre hauria quedat més estètic que la idea primitiva i, de moment, retinguda pel suposat cop de timó. El que temo és que el cop, que sí que hi ha estat, no ha estat de timó sinó de taló. Que ningú no em mal interpreti, quan parlo de taló no em refereixo a cap document bancari, Déu me'n guardi, sinó del cop que donàvem amb aquesta part del peu quan, tot defensant la pàtria obligatòriament, una jerarquia superior, que eren totes, ens donava una ordre. Al mateix temps d'acceptar-la amb un "a les seves ordres", havíem de donar un fort cop de taló, per allò de les virtuts castrenses, ja m'enteneu.
La Seu té un entorn, fora de l'eclesiàstic, format per un dels pessebres manresans. M'explicaré. A la nostra ciutat tots els motors giren al voltant de quatre o cinc pessebres vivents, però no per les seves arrels nadalenques sinó pel seu farciment de figuretes, les suposades forces vives, que en dèiem abans. I aquestes forces tenen més força específica i més poder polític que el mateix cap dels regidors. Per això a l'ordre de: "pareu aquesta bestiesa!", es va sentir, tot seguit, un fort cop de taló i l'obra s'ha aturat a l'espera de noves instruccions. No crec haver descobert res de nou, el cas és que l'amiga que anomenava al començament també demanava aquest bon criteri de l'alcalde a l'hora d'ajudar en finalitats socials, immigrants, persones mancades d'ajuda per a la reinserció social o laboral, etc., i aquí es trobarà més sola que la una. Aquests temes, tan importants com la Seu, no formen part de cap pessebre, i per tant no hi ha cap jerarquia civil que pugui donar suport a la idea i ordeni el seu redreçament, fent donar un cop de taló a qui correspongui.
Continuaran sent persones com ella, a qui, després de molt demanar, alguna entitat o empresa farà arribar una almoina per solucionar temporalment, i d'una forma minsa, la problemàtica d'alguna persona, però les grans solucions en aquests temes no existeixen. Fins i tot recordo que un dia explicava la resposta d'una coneguda marca de productes làctics a la seva petició d'ajut en material per a la seva tasca: en contrapartida, li van oferir fer una conferència per demostrar els beneficis d'una bona nutrició. Amb aquesta resposta, que voreja el sadisme, es creien haver guanyat el cel.
Som el que som i tenim el que ens mereixem, per això agrair al senyor Camprubí l'aturada momentània de l'obra és d'aplaudir, però no li donem més mèrits que els que té: saber complir ordres rebudes és de persones educades i disciplinades. Res més.
03:02
