JOAN ROMA I CUNILL
F
a una setmana que estem tenint mostres de com pot complicar-se la vida per un temps excepcionalment dolent, però sense arribar a ser catastròfic. Convé analitzar bé tot el que ha ocorregut aquests dies per evitar repetir els mateixos errors. I hem de fer una cura d'humilitat i reconèixer que no estem prou preparats per assumir determinats efectes meteorològics.
Sobretot falla la informació i l'ús adequat de les noves tecnologies, precisament quan més indispensables poden ser. És cert que si falla el subministrament elèctric de poc serveixen totes les altres eines, però hi ha altres mitjans que, ben utilitzats, podrien resoldre no pocs problemes.
I és que en dies com aquests veiem fins a quin punt l'existència de diferents nivells d'administracions, més que resoldre problemes, ens complica la vida als qui estem en el primer nivell, en els ajuntaments. No deixa de sorprendre la pèrdua de temps que suposa anar contestant trucades per veure com tenim la carretera o els carrers, o per si funcionen els telèfons o algun altre servei. Se suposa que, si tenim problemes, ja serem capaços de resoldre'ls o demanar ajuda. Al cap i a la fi, els qui truquen d'altres administracions no tenen mitjans per resoldre cap dels problemes que podem tenir en els nostres pobles. Per tant, només és veure com estan les coses, i això fa perdre temps a tothom.
Una altra mostra de desconeixement de la realitat del país és l'enviament de mitjans inadequats per a un territori determinat. No pot ser que algú plantegi enviar generadors de grans dimensions per anar a pobles de petites dimensions, amb carreteres plenes de revolts i inadequades per a tràilers. Sembla que un bon mapa de carreteres hauria de ser en tots els despatxos de les grans empreses de serveis.
I queda molt bé dir que les noves tecnologies arriben arreu del país, però la realitat és una altra. De vegades hi arriben, però en unes condicions de gran precarietat i lentitud, de manera que són poc útils i fiables, especialment quan la situació es complica. Així, hem vist telefonia mòbil amb poca o cap cobertura en determinats moments del dia o de la nit. Connexions a Internet que fallen o es tallen constantment. Serveis d'atenció al client totalment desbordats i incapaços de donar explicacions en temps real.
Per a molts, aquestes descripcions poden fer pensar que només s'han donat aquests dies d'alarma general i situació excepcional. Per desgràcia, no és així. Molt sovint ens toca batallar amb les grans empreses per tenir un servei mínimament adequat, tot i pagar-lo com un de primera divisió. La llunyania dels serveis centrals de les empreses, afegida al fet de tenir a cada trucada un interlocutor diferent, fa que moltíssimes vegades s'hagi de renunciar a continuar les reclamacions per una clara sensació d'impunitat total.
I precisament en el camp de les noves tecnologies és on es dóna més sovint aquesta situació de caos total. De sensació que poden fer i desfer el que vulguin, que no tindrem les eines suficients per obligar-les a complir fidelment les condicions contractuals. A l'hora de cobrar són rigoroses, però no a l'hora de donar el servei.
Queda molt per fer, per tenir un país preparat, tant a nivell públic com privat. Ens hem acostumat massa sovint a improvisar i en determinats moments la improvisació no val. Ho hem pogut veure aquests dies, i és precisament en aquests moments quan es comprova qui ha sabut preparar-se per als dies difícils i qui no. Si en sabem extreure les lliçons pertinents, ja ens podem donar per satisfets.