Parlamentaris o toreros?

RAMON FELIPÓ E
em sembla patètica, amb tot el que està passant, l'actitud dels diputats del Parlament del Parc -el de Catalunya. Els pares de la pàtria semblem més preocupats pels animals del zoològic que per tota la crisi econòmica, política i nacional de Catalunya.
D'entrada he de dir que no m'agraden els toros, que hi estic en contra, però fer dels toros-braus-bous un debat identitari em sembla una gran collonada (com diria Josep Pla).
Quan les fàbriques catalanes tanquen, la crisi és més flagrant i els índexs d'atur pugen com mai, i no sabem el que pot passar amb l'Estatut, aquí els suposats representants de la sobirania nacional catalana es posen el món per montera i, apa, a xerrar de toros, toreros, collonades i més collonades.... quina credibilitat pot tenir un Parlament com aquest? Crec que tots, absolutament tots, estan pixant fora de test. Qui pagarà la despesa d'aquest circ mediàtic de famosos i toreros que van a predicar al Parlament del Parc del Zoològic?
El dispendi de temps, de treball i de diners que deu costar aquest espectacle és antològic. No cal que ens emetin cap dels seus programes els de Tele 5, les compareixences al Parlament català ho superen tot, i amb escreix.
Catalunya havia estat una important plaça torera, tres places de toros hi havia hagut al mateix temps a Barcelona, i ciutats emblemàtiques històricament del catalanisme polític tenien la seva: Olot, Vic o Manresa... en són exemples. Ara els toros són per als guiris i forasters; la societat catalana fa anys que els ha donat l'esquena.
Xerrar dels toros i identitat nacional és una gran estupidesa. Les places de toros havien servit per fer importants mítings nacionalistes, com els de Solidaritat Catalana de l'any 1906, si no vaig errat, i quasi tots els partits polítics democràtics, com CDC i PSC-PSOE, van fer servir la Monumental en les seves primeres campanyes electorals...
Cardona viu els seus toros amb normalitat, com la gent de les Terres de l'Ebre, és la seva gran festa. A mi no m'agraden els toros, crec que s'ha de prohibir, eliminar aquesta barbaritat... però quan no hi va quasi ningú, i amb la crisi econòmica i política que hi ha ara, per culpa -en bona part- d'uns irresponsables polítics que encara ens manen, o quan tota la península mesetària i cavernícola ens ataca sempre.... aquests diputats del Parc del Zoològic fan pena, tota la pena del món. I com va dir un anònim poeta tres anys després de les primeres eleccions democràtiques: amb debats cars, estèrils, estúpids i ineficaços com aquests dels toros, "el Parlament català, més que riure, fa plorar".