Estalviar a l´administració

T
ots els ajuntaments de Catalunya, i en general tots els d'arreu, estan aplicant retallades de despesa perquè la caiguda del mercat immobiliari i de les aportacions de les institucions superiors estan obligant a reduir els pressupostos i ajustar les despeses als ingressos reals. Hi ha ajuntaments que, a més de problemes de disponibilitat econòmica, tenen problemes afegits perquè la seva gestió financera ha estat poc rigorosa i ara afinar els números els resulta encara més difícil. Com molts altres, el govern tripartit de Manresa que lidera Josep Camprubí està començant a traduir la menor disponibilitat de recursos en una menor prestació de serveis. Encara no ha concretat en què consistirà la reducció de prestacions, però cal confiar que les tisores s'aplicaran a allò més sumptuari i que, tal com ha anunciat l'alcalde, no afectarà els ajuts essencials per a persones que realment els necessiten. Amb tot, l'Ajuntament de Manresa -i en general la majoria d'institucions- tenen un enorme potencial d'estalvi en la gestió dels recursos, tant humans com materials. L'administració pública té un problema endèmic en els seus comandaments principals i mitjans, que rarament assumeixen les funcions de lideratge, control i exigència que es donen per fets en una empresa privada. La dispersió de les directrius polítiques, sovint emanades de regidors sense experiència i amb poca formació, i el caràcter gairebé intocable de la funció pública s'afegeixen a la manca de comandaments efectius que aportin rigor i productivitat, tebior que deriva sovint en l'enquistament d'actituds improductives que, quan no poden ser compensades pels treballadors amb sentit de la professionalitat -que també n'hi ha-, deriven en contractacions addicionals que generen despesa addicional. Aquí hi ha una enorme bossa de despesa inútil, i és la primera que caldria atacar.