Trepitjar el terreny o fer volar coloms

JOSEP CAMPRUBÍ I DUOCASTELLA L
a crítica, per tal que sigui constructiva, s'ha de fonamentar sobre el coneixement, un coneixement que no s'obté per art de màgia, com una il·luminació miraculosa, per més que hom s'enfili ben amunt, al cim del turó de la Torre de Santa Caterina, posem per cas. El coneixement requereix criteri (per què les coses s'han fet com s'han fet i no d'una altra manera, quines alternatives existien, quins arguments hi havia darrere les decisions preses) i també visió històrica (d'on s'ha partit, quins obstacles ha calgut superar, amb quins suports s'ha fet), a més d'un punt d'humilitat per no convertir els gustos o les percepcions estrictament personals en una veritat absoluta i indiscutible.
La transformació de la façana sud de Manresa és un projecte amb una llarga trajectòria. Arranca d'ençà l'any 2000, quan es va fer un concurs per a projectes d'ordenació d'aquesta part de la ciutat que s'alça sobre el Cardener. Dues propostes complementàries van guanyar-lo: la d'Eduard Gascón i Jordi Roig pel que fa a l'encaix general de l'ordenació i la solució de l'edifici dels Jutjats; i la de l'equip d'arquitectes Fuses i Viader pel que fa a la plaça de la Reforma, l'aparcament i els accessos a la Seu.
Les intervencions que han impulsat els diferents governs municipals des d'aleshores mantenen l'esperit i la lletra de la proposta inicial: recuperar l'espai fluvial del Cardener com a parc natural i de lleure; i dibuixar els límits de la ciutat històrica completant la línia de balmes que s'estenen sota la Cova i la Seu i que, fins ara, s'enfonsava en arribar a la plaça de la Reforma. Tots aquests projectes es van recollir en una modificació del pla general de Manresa que va ser aprovada, el juliol del 2002, pel ple municipal amb la unanimitat de tots els grups, el de CiU inclòs.
Així doncs, la configuració de la façana sud, tant en els seus aspectes funcionals com estètics, no és un caprici personal de la regidora Àngels Mas o meu. Tant ella com jo hem fet propi un projecte que va ser escollit entre diferents alternatives a partir de criteris professionals, que va ser consensuat en l'àmbit polític i que va ser divulgat de manera àmplia entre la societat manresana. I és que l'urbanisme requereix capacitat per arribar a acords amplis que puguin tenir un llarg recorregut en el temps, però també fermesa per mantenir-los i gestionar-los malgrat les conjuntures canviants, malgrat els cants de sirenes que ens animen a desviar-nos del camí, menystenint les estratègies dissenyades i pactades conjuntament.
Perspectiva històrica i criteri professional que orientin la pròpia opinió i que facin creïbles i viables les pròpies propostes és un bagatge que caldria esperar d'un partit que es postula com a alternativa de govern. Senyor Serra, no es pot dirigir una ciutat enfilat des d'un turó i fent volar coloms. Aquesta és una tasca que reclama alguna cosa més que dots imaginatius per fer i refer la realitat com si fos un joc de construcció. Exigeix tenacitat i treball dur sobre el terreny per prendre decisions encertades amb visió àmplia de ciutat i estratègica per al futur, i molta, molta responsabilitat per respectar i fer respectar els compromisos adquirits.