LES CULPES DE GARZÓN

Havia de ser la investigació dels crims del franquisme, una causa aplaudida per mig món, la que s'utilitzés per passar comptes amb el jutge Baltasar Garzón? Hem de creure que si no s'hagués ficat en aquest terreny, totes les seves faltes li haurien estat perdonades?

XAVIER DOMÈNECH B
altasar Garzón va ser el jutge instructor d'una actuació contra independentistes catalans l'any 1992, acusats de vinculació amb Terra Lliure quan aquesta ja havia dit que plegava. Molts dels detinguts van denunciar tortures i van dur el cas al Tribunal Europeu, que va condemnar l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies.
Baltasar Garzón va decretar el 1998 el tancament del diari Egin, al qual acusava de vinculació amb ETA, i la dissolució de la seva empresa editora. Onze anys més tard el Suprem va deixar sense efecte aquella decisió, però l'empresa ja estava en fallida i el retorn del diari era impensable.
Baltasar Garzón va posar en marxa el 1990 l'operació Nécora contra el narcotràfic a Galícia, però la sentència del tribunal corresponent va estar molt per sota del previst, per defectes en la instrucció.
Baltasar Garzón va ordenar el 2009 enregistrar les converses privades entre alguns detinguts del cas Gürtel i els seus advocats; aquestes escoltes van ser anul·lades pel Tribunal Superior de Madrid i van ser origen d'una querella contra el magistrat.
Baltasar Garzón és objecte d'una altra querella per haver arxivat una causa contra directius del Banco Santander al cap d'uns mesos després d'haver impartit, cobrant, uns cursos a Nova York que, al seu torn, tenien el patrocini d'aquell banc.
I com aquests, trobaríem altres casos en què l'actuació del més mediàtic dels "jutges estrella" de l'Audiència Nacional podria ser qüestionada. Els seus mètodes sempre han estat expeditius, i en els ambients de la judicatura se li atribueix poca finesa a l'hora d'instruir els casos. Per contra, se li reconeix tossuderia, valentia i una increïble capacitat de treball.
Amb totes les vegades que ha ficat la pota, els seus ene-mics tenen on triar per tirar-se-li al damunt. I amb tots els ulls de poll que ha trepitjat, aquests enemics són nombrosos i, alguns, molt poderosos. Per això ara l'han deixat als peus dels cavalls.
Calia, però, que el càstig li arribés per mitjà d'una querella presentada pels falangistes i els enyoradissos de la dictadura, amb l'objectiu d'aturar la investigació dels crims del franquisme? Havia de ser justament aquesta causa, aplaudida per mig món, la que s'aprofités per apartar-lo del camí? Hem de creure que si Garzón no s'hagués ficat amb el franquisme, totes les seves altres culpes li haurien estat perdonades?
És així? Així van les coses al poder judicial espanyol?