EDUARD AUNÓS

CARLES DUARTE I MONTSERRAT A
ra que es compleix el centenari del poeta Màrius Torres, l'escriptor i antic diputat Josep Varela acaba de publicar Les vides d'Eduard Aunós. Una apassionant trajectòria política entre la Monarquia i la Dictadura (1894-1967), una interessant aproximació biogràfica a una figura allunyada ideològicament de Torres però que hi presenta alguns punts de confluència: Torres i Aunós tocaven el piano i la família Torres va viure durant anys en un pis de la Casa Aunós de Lleida. Varela reprodueix al seu llibre la carta de 28 de febrer del 1955 de condol d'Aunós a Núria Torres, germana de Màrius, arran de la mort del seu pare, Humbert; Aunós hi escriu a mà: "Me ha impresionado mucho la noticia de la muerte de tu padre, mi buen amigo Humberto. Cuantos recuerdos me trae a la mente este triste acontecimiento...". Es tracta d'un document especialment notable si tenim en compte que Humbert Torres, catalanista d'esquerres, va ser regidor (1905-1920) i alcalde (1917-1920) de Lleida i, com a dirigent d'ERC, diputat a les Corts i al Parlament de Catalunya durant la Generalitat republicana. Exponent de valors ben diferents és la trajectòria d'Eduard Aunós. Recordem-ne breument algunes fites: va ser elegit l'any 1920 diputat al Congrés per la Lliga; va fer costat a la Dictadura de Miguel Primo de Rivera fins al punt que hi va fer de primer subsecretari i des del 3 de desembre del 1925 fins a la caiguda de Primo de Rivera, ministre de Treball, Indústria i Comerç; l'abril del 31 va emprendre un exili francès; va ressorgir políticament amb la guerra civil vinculant-se a la Falange de José Antonio Primo de Rivera; va ser nomenat durant la guerra membre del Consejo Nacional del Movimiento, on el març del 1938 va contribuir decisivament a redactar el Fuero del Trabajo; el juliol del 1939 es publica a França a nom seu, tot i que sembla que el veritable autor era Ramon d'Abadal i que Gaziel hi havia intervingut d'una manera rellevant, Histoire d'une crise politique et sociale (1810-1939), editat l'any 1940 a Barcelona amb el títol Itinerario histórico de la España contemporánea; va ser nomenat a la fi de la guerra ambaixador a Bèlgica i membre del Tribunal de Responsabilitats Polítiques; va ser ministre de Justícia de Franco entre 1943 i 1945 i l'any 1946 va ser nomenat successivament ambaixador al Brasil -sense arribar a prendre possessió- i president del Tribunal de Comptes, un càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Més enllà de la trajectòria política d'Aunós, Varela ens explica els orígens aranesos de la seva família, la influència dominant del seu pare i ens ofereix un retrat d'ombres i llums que posa en relleu les fragilitats de la seva vida i el contrast entre les seves ambicions intel·lectuals i la seva personalitat poc vigorosa i d'escàs gruix. Varela, fugint de maniqueismes, ens ajuda a entendre millor la nostra història.