imprudències que no van soles

L
a tragèdia de la nit de Sant Joan passarà a la història com el segon accident ferroviari més sagnant de la història de Catalunya, amb dotze víctimes mortals que ahir, en tancar aquesta edició, encara no estaven ni parcialment identificades. Tot i que les dades ahir encara eren molt incompletes, sembla clar que van baixar d'un tren ple de gent que anava a la platja a fer revetlla i van travessar les vies per decisió pròpia. Això, sense més consideracions, pot ser considerat sempre una decisió poc prudent. És difícil contradir el President de la Generalitat, José Montilla, en aquesta qualificació. Tanmateix, espolsar-se la responsabilitat traslladant-la a les víctimes no només és una demostració d'insensibilitat, sinó que ignora que qualsevol administració que concep, manté o administra una infraestructura ha de tenir en compte comportaments que són molt més complexos que una classificació entre responsable o irresponsable. La circulació en una estació de tren ha d'estar concebuda pensant que no tots els usuaris seran reflexius i pacients ciutadans que exploraran totes les opcions abans de decidir què fer. La senyalització ha de ser clara i no pot generar dubtes; en un país on un pas elevat pot estar perfectament tancat simplement perquè ningú no ha pensat a obrir-lo, i on el més normal és que no s'hagi pensat a indicar correctament l'existència d'un pas subterrani, el ciutadà té una certa tendència a tirar pel dret. Això no és el que faria un ciutadà prudent, però en una nit de Sant Joan, o en qualsevol nit d'estiu a Castelldefels, no tots els usuaris són ciutadans prudents i pacients. No tots estan disposats a fer cua en un pas subterrani col·lapsat. Una regidora de Castelldefels ho havia advertit: si hi ha allaus de gent per la revetlla o a l'estiu, serà una ratera. Ho ha estat de forma tràgica. Imprudència? Segurament, però s'haurà de veure com hi han ajudat les instal·lacions.