La persecució dels fumadors

LLEONARD DEL RIO I CAMPMAJÓ D
'antuvi vull deixar clar que no he fumat mai; tot i que haig d'admetre que quan era jove ho havia intentat alguna vegada, però la meva activitat -sempre he estat molt inquiet- no m'hi deixava enganxar. Fumador passiu sí que ho he estat, i un ambient carregat de fum, em dóna una molesta coïssor als ulls. Bé, us seré sincer, he fumat un parell de vegades: en una representació teatral en la qual encarnava un personatge que els cigars els enganxava un darrere l'altre; i quan vaig protagonitzar una pel·lícula d'afeccionats en la qual representava el cap d'una màfia i les operacions s'esdevenien en una sala de joc, on el fum podia tallar-se gairebé amb un ganivet.
He escrit això perquè el lector entengui que em considero neutral en el que exposaré tot seguit: d'un temps ençà hi ha una persecució envers els fumadors, i crec que en un Estat de dret com el que se suposa en què vivim, caldria ser respectuosos amb la seva llibertat (i recíprocament amb la dels no fumadors, està clar). Els manaires han dictat que en bars i restaurants cadascú ha de tenir el seu lloc. Correcte (malgrat que la llei hi és, però no s'acaba de fer complir). El que trobo més absurd és que s'obligui les tabaqueres a un etiquetatge per dissuadir la clientela perquè deixi de fumar. Això, a més d'absurd, és còmic i incongruent. Tothom ho sap, que el tabac perjudica la salut, i els fumadors encara més. Què és això, doncs, un advertiment o una provocació?
"Fumar mata" podem llegir en els paquets de tabac; i és cert. Però n'hi ha tantes de coses que posen en perill la vida! Recordo que en un programa de televisió vaig moderar una taula rodona on s'analitzaven els efectes del tabac i les seves conseqüències. Han passat uns quants anys, i dos dels contertulians, joves empedreïts fumadors, han mort i per circumstàncies ben distintes al tema del debat.
Ara se'ns anuncia una nova campanya. El consell de ministres ha decidit que els paquet de cigarrets hauran de dur impreses imatges crues, amb l'intent d'aconsellar que tothom deixi de fumar. Els missatges afegeixen les conseqüències que el tabac provoca: càncer mortal de pulmó, envelliment prematur, cardiopaties i malalties cerebrovasculars, etc.
A fe que no he entès mai aquesta mena de publicitat, perquè és evident que tot plegat és com tirar-se pedres a la pròpia teulada. I jo em pregunto: si el tabac és tan nociu, tan insà, tan perniciós, per què es comercialitza? Quins foscos interessos mou tot aquest muntatge?
Deixeu-me acabar amb uns ocurrents versos del meu amic Ignasi Castelltort: "Si és que fumes, doncs no fumis,/ per que si fumes tu fums/ el fum sobre els qui no fumen/ i amb aquest fum els ben fums./ Fumant fas molta fumera/ i a la llarga en surts fumut./ No fumis, creu, fes-te fúmer/ i estaràs de salut".