I ara, què?

a primera versió de l'actual Estatut de Catalunya va ser aprovada al Parlament en un clima d'eufòria que ignorava les previsibles dificultats. Les sorpreses desagradables d'avui guarden relació amb la lleugeresa amb què la majoria de partits van explicar als ciutadans els entrebancs que hi hauria pel camí. Però dit això cal recordar que aquest Estatut és l'expressió combinada de les voluntats del poble català i dels representants dels ciutadans espanyols i, per tant, es pot entendre com un pacte polític d'articulació entre Catalunya i l'estat. Això li dóna una gran força democràtica, que mereix respecte polític, però el cert és que la llei permet que el TC hi entri amb les tisores, i tant el PP com el Defensor del Pueblo i alguns governs regionals -socialistes inclosos- van aprofitar-ho, tot i saber que qualsevol retallada, per simbòlica que fos, seria rebuda com una negació de la voluntat dels catalans. Un cop emprès aquest camí, només quedava saber l'abast de les conseqüències. Les primeres notícies, a l'espera de conèixer els fonaments jurídics dels articles "interpretables", indiquen que l'anul·lació directa de preceptes té un abast limitat, però també que afecta aspectes essencials del projecte estatutari, com la condició "preferent" del català a les administracions i mitjans de comunicació públics, l'exigència d'esforç fiscal a les autonomies beneficiàries de la solidaritat intercomunitària, o la capacitat de decidir el sistema fiscal dels ajuntaments. També rep de valent el projecte de Consell de Justícia de Catalunya, que es buida de contingut, i s'aigualeix encara més la ja aigualida referència a la "nació". Pertoca ara als experts esbrinar l'abast pràctic de la resolució, però els partits catalans tenen preguntes per respondre. I no ens referim a si cal fer una manifestació, sinó a com es resol aquesta situació. L'Estatut que surt del TC no és el que els catalans van votar. Tal com ha quedat, la votació hauria estat una altra. Al marge de l'ús tàctic i la presa de posició estratègica que cada partit adoptarà ara, i que va començar ahir mateix, el fet objectiu és aquest. Aquest és el problema que cal resoldre.