A
Catalunya hi ha el costum d'intercalar la i entre els dos cognoms, però, segons acabo de saber, aquesta és una pràctica castellana. Així ho raona en un treball molt ben documentat Marcelo Capdeferro i ho abona així:
En els segles XVI i XVII van començar els contactes i els emparentaments de la noblesa catalana amb la castellana, i d'aleshores ençà els catalans van adoptar l'ús de dos o més cognoms, separats els paterns dels materns, amb la conjunció "y".
La Universitat de Cervera, fundada per Felip V (1717), va ser la introductora de formes i modes castellanes com aquesta dels cognoms. Malgrat tot, durant el segle XVIII no hi va haver gaires catalans que utilitzessin els dos cognoms. I va ser al segle XIX quan es va començar a generalitzar entre la noblesa, catedràtics i alts funcionaris catalans l'ús de dos cognoms i de la conjunció "y" entre ells. De totes maneres, la introducció de l'ús dels dos cognoms a Catalunya va ser molt lenta, però va rebre un important impuls amb l'aparició de la llei del 17 de juny del 1870 que creava el Registre Civil.
Fins aleshores l'escassa població catalana que utilitzava els dos cognoms se-guia el costum castellà de separar-los amb la "y". Eel 1913, l'aleshores president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riva, va ordenar que tots els departaments i òrgans de la Diputació utilitzessin les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Aquesta seria la millor propaganda d'aquestes normes que suprimien la "y" grega de l'alfabet català, iniciant-se la cursa per a la utilització de la i entre els cognoms, com un signe extern de catalanitat. Malgrat tot, no va ser fàcil la implantació de les noves normes, ja que la majoria d'escriptors i editors no hi estaven d'acord. Això motivà que l'adopció de la i llatina entre
els dos cognoms fos inicialment molt lenta.
L'onada de catalanisme que s'imposà sobre el nostre país durant la República va ser decisiva per a l'afermament del tema que tractem. La majoria de catalans, i fins i tot bona part de ciutadans no catalans residents aquí, van afanyar-se a col·locar la i entre els seus cog-noms, pensant -equivocadament, és clar- que adoptaven un signe extern de catalanitat. I així s'ha continuat. El que és més curiós és que en terres castellanes on va néixer l'invent, la "y" ha anat desapareixent. Tot i que, una llei del 1957 del Ministerio de Justicia, regentat aquells anys per Antonio Iturmendi, disposava que, a efectes de registre, havien de separar-se amb la "y" ambdós cognoms. Però, pel que s'ha vist, ningú no en va fer cas.
