EL DRET DE DECIDIR LA CARTA ALS REIS

Amb sentència o sense, al que realment té dret Catalunya és a decidir sobiranament què
és el que demanarà a Madrid. Pot decidir que demana l'aeroport del Prat, el control de l'estrangeria i el concert econòmic, i li ho concediran... o no; depèn de la correlació de forces

XAVIER DOMÈNECH
riol Pujol ha sortit per la ràdio a dir que ell és independentista però el seu partit, ara com ara, no ho és, perquè una part de la seva militància tampoc no ho és, i ja sabem que els programes dels partits són el comú denominador d'allò acceptable i compartible per tots els afiliats i votants. Per això els convergents no responen als cants de sirena d'ERC, ni al desafiament socialista, que per raons diferents els conviden a "sortir de l'armari" i abraçar-se a l'estelada. Però si el camí de l'Estatut i la Constitució ja no serveixen perquè Espanya ni escolta ni escoltarà, com han dit Mas a Barcelona i Duran a Madrid, quina és la ruta bona? Quina és la via intermèdia entre dependència i independència? La resposta és "dret de decidir", i Oriol Pujol, per la ràdio, va afegir: "des de la fortalesa interior", concepte espiritual que situaria el debat polític en l'àmbit del bricolatge emocional i els llibres d'autoajuda, eficaces actualitzacions de la senyora Francis.
El dret de decidir és l'atribut que es reconeix als sobirans, siguin monarques o pobles. El rei, o la gent a través del parlament i el govern elegits, decideixen declarar la guerra o fer la pau, apujar els impostos o abaixar-los, executar els estafadors o premiar-los. I també, integrar-se en una confederació o deixar-hi de pertànyer. L'estat espanyol va decidir sobiranament integrar-se a la Unió Europea, renunciant a la moneda i a moltes polítiques pròpies, però ha conservat el dret de decidir marxar-ne el dia que vulgui, i la Unió no s'hi podrà oposar. Catalunya no té aquest dret respecte d'Espanya: per si no era prou clar, la sentència dels indissolubles ho ha recordat a bastament. En aquest marc, al que realment té dret Catalunya és a decidir sobiranament què és el que demanarà a Madrid. Pot decidir que exigeix l'aeroport del Prat, els visats d'estrangeria i el concert econòmic, i li ho concediran... o no; depèn de la correlació de forces. És a dir: depèn si Catalunya és "forta a Madrid": una vella, coneguda proposició.
Una majoria absoluta nacionalista a Catalunya (és d'això que parlen quan parlen de "fortalesa interior") i una feblesa conjuntural del govern espa-nyol, que el faci sensible al mercadeig de suports: aquestes són les veritables proporcions de la recepta. Però això no és nou; això és el que va fer el pujolisme (el de Jordi Pujol) sempre que va poder, encara que avui els hereus li canviïn el nom i s'entestin a dir-ne d'una altra manera. Per exemple, "dret de decidir". A decidir el contingut de la carta als reis.