Homenatge al Sr. Badia

JOSEP TORRAS PORTI H
i ha persones que resten en el record, però n'hi ha d'altres que resten dins del cor; el Jaume és d'aquestes últimes.
Aquest dimecres, a Cambrils, vàrem acomiadar el fundador d'aquella mítica escola Badia-Solé, dels anys 60 i 70: Jaume Badia.
Molts manresans capdavanters de la nostra societat van passar per les aules del carrer Saclosa i, més tard, per les instal·lacions que, anys abans, havien aixoplugat la Companyia de Maria. A partir del curs 1970-1971, la cridòria dels alumnes de la Badia-Solé va tornar a omplir els patis, els passadissos i les aules d'aquell edifici.
Molts recordem amb nostàlgia un temps irrepetible. El Jaume, extremadament pràctic, va saber imprimir la seva nova pedagogia als qui col·laboràrem amb ell. Era un temps d'assajos pedagògics perquè tothom estava ansiós de fer una troballa que aportés una nova manera d'ensenyar i treure'ns del damunt aquells vells ensenyaments arcaics que encara estaven presents en molts col·legis. A Barcelona sobresortien noms com Carme Aymerich i Rosa Sensat; són dos exemples, capdavanteres ambdues, d'una nova pedagogia. A Manresa hi havia alguna escola que practicava a les seves aules el que anomenàvem "pedagogia activa", i n'hi havia d'altres que pugnaven per obtenir els millors resultats als exàmens, que en aquella època s'havien de fer forçosament a l'Institut, però sense cap més ideari que fer immergir per la força els vells continguts d'una "gloriosa" època que estava tocant a morts.
El Jaume havia situat la seva escola entremig de les dues opcions. Com diu la filosofia budista, el camí del mig és el camí de la saviesa. I al Jaume, aquesta opció, li va donar resultat.
La Badia Solé va ser punt de referència per als pares que havien de buscar una escola per als seus fills. A les aules no es practicava la "pedagogia activa", tal com s'entenia en aquell moment, però als seus alumnes se'ls ensenyava sota una visió pràctica i acadèmica, alhora que compaginava la seriositat de l'ensenyament teòric amb activitats de gran contingut humà, artístic i esportiu.
Tots recordem el Grup de Folk, que va saber educar la tendresa dels nois i noies que hi van participar amb els seus cants i a ritme dels instruments de folk. Però no només als alumnes, sinó també als professors participants. Perquè el Grup de Folk era una autèntica escola de treball d'equip.
L'escola de bàsquet, en què gràcies al seu treball centenars d'alumnes van ser educats sota el prisma de la competició noble i, finalment, va aconseguir pujar l'equip femení als podis més alts del país.
El grup de muntanya, que va educar els seus participants en l'amor i el respecte per la muntanya i, anys més tard, alguns d'aquests nois han aconseguit ser líders de l'alpinisme mundial.
Però el Jaume no s'acontentava pas que els seus alumnes només poguessin participar en unes quantes activitats extraescolars. Ell tenia una altra idea al cap. Volia que l'educació que s'impartís a la seva escola fos una autèntica formació per als alumnes. Tanmateix, dins de les aules de la Badia es combinava teoria i pràctica alhora.
Recordem les obres de teatre que interpretaven tots els alumnes d'un mateix curs. Des del primer a l'últim hi participava amb el mateix entusiasme. Perquè en aquells temps, a l'escola, no s'educava a ser només guanyador, sinó participant d'un joc d'equip que feia sentir com a propi el treball de conjunt.
Recordarem també les classes de mecanografia, on els alumnes havien de practicar sense poder veure les tecles de la màquina d'escriure, o les classes de geografia impartides en "el bosquet" de l'escola.
Segurament que no faré justícia anomenant, només, uns quants exemples. Perquè a "la Badia" l'ensenyament era ric en contingut i en tècniques pedagògiques. No només es va construir una maqueta de trencs, sinó que abans es van haver de dibuixar els plànols. I aquest exemple de globalitat mostra la realitat d'una escola que va saber transformar la societat manresana i la dels seus contorns.
El Jaume ens ha deixat. Però la seva pedagogia ha quedat dins nostre. Aquells que vàrem tenir el privilegi de treballar amb ell, l'hem portada sempre a dins. I encara avui estem impregnats d'aquesta nova manera de ser i d'actuar.
El Jaume era un home senzill i al costat de la Carme, la seva dona, va saber fer-se un nom a casa nostra.
Jaume Badia i Carme Solé, els fundadors de la mítica escola Badia Solé, han fet història perquè mai, mai a la vida no us podrem oblidar.