POBLES I CIUTATS REALS

D
e tant en tant emergeix el discurs de la Manresa real, de la ciutat i l'espai que l'envolta i les múltiples imbricacions entre territoris pertanyents a diferents termes municipals. El darrer debat el va plantejar el regidor de Manresa de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). En el mateix ple es feia passar per l'ombra la modificació de l'espai pertanyent a la trama urbana consolidada de Manresa, de manera que els polígons dels Trullols i dels Dolors, i espais adjacents, assolien aquesta qualificació. En realitat, es feia no per resultat de l'aplicació de la norma, sinó per equiparar aquests espais a la consideració que tenien polígons pròxims, per exemple, de Sant Fruitós. La Candidatura es qüestionava sobre l'operativitat de fer cadascú la guerra pel seu cantó. Però ho feia amb unes formes inacceptables per a les parts implicades. Com queda molt clar en l'edició d'avui del diari, Callús, Santpedor, Sant Fruitós i Sant Joan de Vilatorrada se senten pobles i no barris de Manresa. Una altra cosa és la predisposició a parlar per millorar les coses, sigui de transport públic o de compartir equipaments. Malauradament, la CUP plantejava una obvietat que ha estat superada per una obvietat més gran: l'estructura política i administrativa no està dissenyada pensant a organitzar d'una manera racional els recursos i el territori, sinó com una concreció del cafè per a tothom que deixi el mínim de persones insatisfetes. Si els equipaments es dissenyessin pensant en l'eficiència, no hi hauria arreu una mica de tot. Un cas emblemàtic és el polígon industrial mancomunat que va omplir pàgines i pàgines d'informes i molts minuts de discursos. Ningú no pot negar que és millor tenir un espai industrial potent ben gestionat que múltiples taques de sòl industrial mig buides disseminades arreu. El fet, però, és que no s'ha aconseguit crear-lo. Així doncs, segurament la relació entre municipis no canviarà fins que ho facin les directrius per gestionar allò públic vigents ara.