espanyols contra els toros

A Espanya també hi ha una part de la població contrària a les curses de braus. És un corrent ampli, que probablement creix, però que no té una expressió institucional perquè cap dels grans partits polítics no n'agafa la bandera: tenen por de la reacció dels taurins més enfebrats

XAVIER DOMÈNECH
o volia parlar dels toros, que em desperten una curiositat escassa, en canvi, amb aquest ja seran tres articles que hi dedico. Però el que m'ha interessat no és el debat dels braus, sinó la reacció espanyola a la prohibició catalana, que m'ha suscitat alguns interrogants.
Tinc al davant una enquesta de fa quinze anys. Diu que el 46% dels espanyols està a favor de les cuses de braus i el 40% en contra. Això sol ja indica que aquesta no és una matèria que enforteixi la consciència col·lectiva del regne, en contra del que han afirmat aquests dies uns quants profetes. Però hi ha una dada més interessant: com més joves eren els enquestats, més en contra estaven de l'anomenada "fiesta nacional".
Anem al detall: l'opció antitaurina doblava la tauròfila entre els nois i noies de 18 a 24 anys; i guanyava també en el grup dels joves de 25 a 34 anys. En canvi, on els partidaris de les curses aconseguien la majoria més àmplia era entre els majors de 65 anys. Aquestes dades, hi insisteixo, són de fa quinze anys, ja que pertanyen a un estudi de "perfils actitudinals" realitzat pel CIS el desembre del 1995. He llegit notícies apuntant que el panorama no havia canviat gaire, però no tinc les dades. En tot cas, la lògica diu que aquells nois de 20 anys ara són joves de 35, i aquells joves de 30 anys ara són pares i mares de 45 anys, amb mainada i hipoteca, i que ocupen un lloc central en l'estructura social.
Però aquest corrent antitaurí, que és ampli al marge que sigui o no majoritari, està mancat d'una representació institucional. Les candidatures antitaurines fan el ridícul electoral i cap gran partit espanyol no n'agafa la bandera. I és per por de la reacció dels taurins, que salten com molles quan senten amenaçada la seva afició, i que ocupen llocs de comandament central a la màquina espanyola de crear opinió pública.
La mateixa enquesta del 1995 deia que el 74% dels espanyols estava a favor de restringir el consum de tabac als llocs públics, tanmateix, van caldre esperar uns quants anys perquè s'aprovés una normativa tova i covarda, que, tot i això, va mobilitzar activament els més agressius dels fumadors. Justament per això la legislació és encara molt més permissiva del que caldria esperar d'aquell 74% de prohibicionistes. Els consumidors i escampadors de nicotina van apel·lar llavors a la llibertat individual per oposar-se a la restricció, i van qualificar-la d'inquisitorial. Justament el que ara diuen els amants de les curses per oposar-se a l'acord antitaurí del Parlament de Catalunya.