L
a situació no és nova, però no per això menys preocupant. Amics de l'Art Romànic del Bages ha elaborat una llista a partir de la qual ha iniciat un procés per determinar el bon o mal estat d'edificacions romàniques de la comarca. Esglésies, bàsicament, amb unes pedres que tenen mil anys d'història. En aquesta llista, una vintena al Bages (d'un centenar) són un avançat procés de degradació, tot i que l'entitat encara vol anar més enllà i fer un seguiment de cadascuna per diagnosticar el nivell de degradació i establir, així, quines reformes hi són essencials i quin pressupost es necessita. Una vintena d'edificacions. Són poques? Són moltes? Prou perquè, amb el pas del temps, si no es posa fil a l'agulla, acabin desapareixent. El patrimoni, que els darrers anys ha estat fortament reivindicat no únicament com a vincle històric amb el passat sinó també com a força turística de primer ordre, té en aquesta comarca una riquesa que no es recupera mitjançant un pla sistemàtic sinó que es fa, en la majoria dels casos, de manera esporàdica. Aquí intervé, sobretot, la bona voluntat d'entitats que posen el dit a la nafra i d'institucions sensibles a les demandes que són les que disposen del suport econòmic per tirar les millores endavant. És evident que no totes les edificacions posseeixen el mateix interès arquitectònic ni, probablement, històric. I que les responsabilitats -a qui toca pagar què- són, tot sovint, difícils de determinar: des de temples en espais de propietat privada, passant pel bisbat o pels mateixos ajuntaments. Les pedres mil·lenàries són, en unes comarques d'interior com aquestes, un factor que no es pot menystenir a l'hora de potenciar i incentivar l'anomenat turisme cultural. Una etiqueta que algú s'hauria de creure si és que es vol fer funcionar. La primera matèria hi és, en pitjor i millor estat, i que algú esmerci el seu temps a posar en relleu que el patrimoni romànic de la comarca necessita aturar el seu deteriorament hauria de ser un senyal d'alerta per a tothom. L'interès cultural i turístic hi és. I això, convé no oblidar-ho, reverteix en beneficis.