A

l Parlament espanyol s'han violat els drets dels ciutadans, dels treballadors, d'aquells que és guanyen la vida amb el seu treball. Perquè no és veritat, i és de sentit comú, que el que es va aprovar fos una reforma laboral. La veritat és que el que és va aprovar al Parlament espanyol és la contrareforma laboral més dura del període democràtic.

Un dia fosc per al poble treballador perquè, en primer lloc, facilita l'acomiadament objectiu, incloent-hi empreses que avui només han disminuït els seus beneficis però en continuen tenint, com a mecanisme de competitivitat. I fan més barat l'acomiadament fins al punt que finança, en un exercici de malversació de fons públics, l'acomiadament improcedent. Perquè, en segon lloc, fa més insegur i precari el treball no d'uns davant altres, que és la crítica a la dualitat del nostre mercat laboral, sinó que els fa insegur tots!, els iguala tots per baix! Perquè, en tercer lloc, debilita els treballadors i els seus sindicats en la negociació col·lectiva, no ho és, però sembla una revenja contra els sindicats en la convocatòria de la vaga general "que hem de secundar tots els treballadors i treballadores", i conceptua l'empresa, amb aquesta actitud de desequilibri entre treballadors i empresaris, com un càstig, no com un compromís comú. Perquè, en quart lloc, privatitza encara més la intermediació laboral en contra dels serveis públics d'ocupació, degrada el públic!, i perquè, en cinquè lloc, renuncia a un canvi de model productiu mirant als vells avantatges competitius del passat i no mirant al futur.

Treballadors/es, no és cert, no és cert, companys, que aquesta norma serveixi per sortir de la crisi, recompon els beneficis sense contrapartides. No és cert que aquesta norma creï ocupació o eviti la destrucció de l'ocupació existent, l'ocupació la creen la recuperació econòmica i l'estímul públic, i les mesures d'ajustament van en el sentit que augmentarà la desocupació. I no és cert que redueixi la precarietat i la dualitat del nostre mercat de treball, molt al contrari, la consolida.

Aquests arguments que s'han utilitzat fins avui són pura propaganda. La veritat és que es consolida i s'amplia el pitjor del nostre model laboral i el pitjor de la nostra economia, ho digui qui ho digui. S'amplia l'explotació laboral com a factor de competència del passat, posa els treballadors al caprici del nostre empresariat, amplia la precarietat i els baixos salaris com a norma del nostre model laboral, amplia el desequilibri en la relació laboral entre patronal i sindicats i, com a conseqüència, la desigualtat de rendes, i amplia i consolida l'escassa modernització i productivitat del nostre sistema econòmic.

A més, aquest tràmit parlamentari "trampós", que podríem denominar "de traïdoria" per les dates estiuenques, degrada la deliberació parlamentària fins a convertir-la en una caricatura! Aquest tràmit parlamentari no ha millorat el text, ha endurit amb la dreta parlamentària els aspectes més regressius de la contrareforma i amb prou feines ha incorporat alguns aspectes positius en igualtat de gènere, en matèria de contractes formatius i altres esmenes.

Tampoc no és un exercici de responsabilitat del govern. S'ha de denunciar que es manté el risc de pobresa de persones aturades i de les seves famílies. S'ha de rebutjar perquè és una reforma laboral que dóna expectatives als empresaris perquè optin per la precarietat laboral i pels baixos costos per competir i que no dóna suport a aquells que aposten per la innovació i la qualificació professional.

Exigim la retirada d'una reforma laboral injusta que augmentarà la precarietat laboral de treballadors i treballadores i no crearà ocupació, sinó que facilitarà, encara més, l'acomiadament. No és responsabilitat, segons la meva opinió és renúncia als drets humans bàsics dels treballadors i treballadores. Segons la nostra opinió, hi continua havent una sortida social a la crisi, ja que la prioritat no és la prioritat laboral, la prioritat és la protecció dels més febles i el canvi de model productiu; perquè és imprescindible la concertació i l'acord social per a qualsevol reforma laboral viable; perquè una altra reforma és possible.

És possible segons la nostra opinió reduir la temporalitat, recuperar la causalitat als contractes, enfortir la representació dels treballadors i, també, millorar els serveis públics d'ocupació, és per això que és més que mai necessària la vaga general el 29 de setembre.