L
a novetat dels ordinadors a les aules es pot considerar que va tenir lloc a l'inici del curs passat; enguany, però, serà el curs de la popularització de l'experiència educativa a través dels nous sistemes d'aprenentatge que ofereix un PC portàtil i la seva connectivitat al món digital. Que els nostres alumnes tinguin o no ordinador no és un tema intranscendent, o no ho hauria de ser, perquè l'ensenyament a través d'aquestes màquines no suposa només la substitució del llibre de paper per una pantalla (més aviat escassa, per cert), sinó que porta afegit un canvi conceptual del sistema d'aprenentatge i d'ensinistrament de les matèries. Ara, en les dates prèvies a l'arrencada del curs, sentirem a parlar de quant val l'ordinador, de quant suposa d'estalvi respecte dels llibres convencionals, sobre si arriben o no els ordinadors el primer dia d'escola, si tothom pot tenir Wi-Fi o hem previst les instal·lacions escolars amb massa migradesa de capacitats de connectivitat... però no ha de passar gaire temps per començar a parlar si el professorat estava preparat per fer el canvi, i si el nou model aporta alguna millora substancial respecte de l'anterior. El Govern de la Generalitat, angoixat pels deplorables resultats de les proves que fan als escolars, va fer un cop de timó i es va llançar en la promoció d'una aposta de modernitat. Aposta educativa? Potser, també, però per damunt de tot de modernitat. I les escoles s'hi han apuntat, algunes perquè hi creien, d'altres perquè allò nou és sempre un atractiu i un bon grapat més per una simple qüestió d'estar ben situats en el mercat, el que vol dir garantir que si algú no es matriculava no fos per no haver-se decidit a temps. El col·lectiu de professors que començaran a treballar amb ordinador a partir del proper dia 7 tenen un gran repte: fer que un projecte amb peus de fang es consolidi. L'èxit és imprescindible.