De moment, 23 a 7

JOAN ROMA I CUNILL C
ada vegada sóc més escèptic en matèria d'enquestes, a la vista d'alguns resultats obtinguts per diferents partits en les darreres conteses electorals. I tot indica que hi ha un gran nombre d'indecisos per convèncer i un bon nombre d'empipats amb els seus partits habituals que ningú no sap com reaccionaran el dia definitiu.
Tot plegat, sumat a un ritme polític frenètic en molts fronts, fa pensar que no hi ha res decidit, i tot és possible, oimés quan qui té les regnes del govern és una persona tan prudent i hermètica com el President Montilla. I la seva manera d'actuar, especialment en els darrers mesos, li ha fet guanyar un bon nombre de vots, en contrast amb d'altres candidats a qui les presses, la improvisació o les propostes fora de lloc han fet baixar uns quants punts.
Estic convençut també que la rigorositat en els plantejaments i la força del PSC dintre del Grup Parlamentari Socialista permetrà recompondre una bona part de les destrosses fetes pel Tribunal Constitucional en el nostre Estatut, i recuperar la confiança en l'autogovern.
Mentrestant, però, ha arribat l'hora de passar comptes. He estat setze anys parlamentari, i he pogut veure una bona part de la feina d'uns i altres, en directe. La resta d'anys els he contemplat com a regidor o alcalde, per tant, des d'una plataforma prou significativa per poder valorar els resultats de tots plegats.
D'entrada hem de tenir present que la valoració va dels vint-i-tres anys de CiU als set anys del govern tripartit o d'entesa. Un període molt desigual, en temps i circumstàncies. Només cal veure la profunda crisi que patim per constatar que l'esforç fet per uns i altres ha estat molt diferent.
I malgrat aquestes cir- cumstàncies, i la complexitat que suposa haver de compartir govern tres forces polítiques, els resultats són clarament a favor dels darrers set anys. No en volum, però sí en qualitat i prioritats. Vegem-ne alguns exemples ben concrets de caire local i nacional.
L'any 2003 s'invertien en el metro 107 milions d'euros, el 2009 se n'hi invertien 1.260. L'any 2003 Catalunya tenia 23.833 places d'escoles bressol, ara en tenim 48.093. En el mateix any s'obtenien 10 hectòmetres cúbics d'aigua per dessalinització, ara se n'obtenen 70. I aquell any s'invertien 171 milions en infraestructures per al subministrament d'aigua, quan ara s'ha passat a 616.
Podem continuar amb moltes altres xifres que demostren increments notables en la prestació de serveis, en quantitat i qualitat, derivats també d'un creixement important de la població a Catalunya. Hem deixat enrere els sis milions d'habitants per ser-ne set i mig, i sense un increment notable d'inversions en tots els camps essencials la qualitat de vida hauria caigut brutalment. Això no ha passat precisament per les prioritats que el govern ha posat, molt diferents dels governs anteriors. Ho podem veure en els 25.303 metges que tenim, quan el 2003 n'hi havia 20.691, o en els 66.567 mestres, quan n'hi havia 49.162, o en els 15.880 mossos d'esquadra, quan n'hi havia 8.283.
Podria continuar, i en properes ocasions ho farem en tots i cadascun dels àmbits més rellevants per als ciutadans, la qual cosa demostra que en pocs anys es poden fer grans coses si hi ha voluntat i eficàcia. Es l'hora de valorar i comparar.