Consell d´amic a la ministra Salgado

MIQUEL RIBERA A
quells que treballem en empreses multinacionals coneixem perfectament com, en època de crisi, s'eliminen departaments duplicats i càrrecs que no aporten ni ofici ni benefici. Fa poc, la vicepresidenta espanyola i ministra d'Economia, Elena Salgado, va donar una solució per reduir el dèficit de la Generalitat: suprimir despeses i/o apujar el impostos. A més, aquesta setmana ha reiterat que algunes comunitats, com Catalunya, hauran de fer un "esforç molt decidit" per aconseguir reduir el dèficit.
Aquesta recepta arriba en un moment en què Europa funciona com una gran empresa multinacional amb la central a Berlín i amb la cancellera, Angela Merkel -cansada de finançar el salvament de la unitat europea-, vigilant amb lupa el que passa a cada país, i molt especialment a l'Estat espanyol a causa del pes específic que tenim dins la Unió Europea.
Certament, anàvem a la deriva fins que Merkel no ens va marcar el nord. Dins d'aquest context, certs ministeris com el d'Economia i el de Treball haurien de mesurar amb precisió les paraules, perquè, ara mateix, són simples executors locals de les decisions preses a Berlín.
Per això, pregunto fins a quin punt les recents declaracions de la ministra perjudiquen la seva imatge internacional. Merkel sap que Catalunya és l'única autonomia que ha presentat un pla fiable de reducció de despeses per al 2011, que els diners que reclama són només aquells que se li deuen per llei i que els catalans ja som els espanyols que més impostos paguem.
En definitiva, si Salgado continua sense aportar res substancial a l'economia europea i, a més, fa declaracions que deixen en evidència allò que hauria de saber, no descartem que Berlín demani a Madrid la supressió d'aquest ministeri com a mesura efectiva de reducció de despeses.
Si l'Estat espanyol tingués un mínim de sentit comú, no només pagaria puntualment el seu deute amb Catalunya, sinó que l'avalaria per a nous emprèstits raonables, per tal que el motor de l'economia espanyola funcionés a ple rendiment per fer sortir tot l'Estat de la crisi.
En tot cas, el més pragmàtic i creatiu seria que Salgado augmentés els impostos a la resta d'Espanya per pagar el deute que tenen amb Catalunya.