U
na de les coses que se suposaven positives de l'anterior legislatura del Parlament de Catalunya va ser l'elaboració i aprovació de la Llei d'Ensenyament de Catalunya, la LEC, ja que semblava obrir el camí perquè els canvis de govern propis de l'alternança democràtica no es traduïssin en daltabaixos en el sistema educatiu, que per la seva transcendència hauria de gaudir d'una estabilitat a prova de resultats electorals. Però l'alegria no ha durat gaire: som a les portes d'un altre canvi d'aquells que les famílies noten de valent. Es tracta de la supressió de la sisena hora lectiva a les escoles públiques de primària, que tornen així a les cinc que els eren tradicionals i les diferenciaven de les sis hores de l'escola concertada (que paguen els pares). A més a més, no totes les escoles i ni tan sols totes les aules aplicaran la novetat, tot i que les condicions d'exclusió han estat anunciades d'una manera força genèrica, el que impedeix preveure'n la traducció concreta. L'objectiu no sembla altre que atendre la demanda de noves aules del proper curs sense haver de llogar nous professors. Més alumnes dividits per als mateixos mestres igual a menys hores. Com a criteri pedagògic és força discutible, i els directors del centre el discuteixen, mentre els pares es mentalitzen per reorganitzar la vida diària dels fills i la seva pròpia. Després d'aquest nou cop de timó, més que mai és exigible que la Generalitat s'agafi l'ensenyament amb tota la seriositat que es mereix i defineixi un esquema de funcionament basat en criteris pedagògics i que romangui tan inalterable com roman als estats europeus que ens haurien de servir d'exemple. I quant a la supressió urgent de la sisena hora, com a mínim caldria que s'oferís als pares una certa seguretat amb relació al que es trobaran el curs que ve, no fos cas que els vaivens de l'economia tinguessin un efecte acordió sobre el volum de centres afectats i exempts.
