L
'èxit estraordinari del nou disc del grup Manel, 10 milles per veure una bona armadura, amb les entrades exhaurides a un seguit de concerts i unes xifres de vendes espectaculars, és una notícia excel·lent per a la música en català. Però cometríem una simplificació injusta si reduíssim la nostra atenció al que representa aquest esdeveniment per la qualitat del treball de Manel i per a la seva capacitat d'agradar a un públic ampli i heterogeni, com hem vist fins i tot amb la seva actuació al Teatro Lara de Madrid. Entre d'altres raons perquè són també certament brillants els discos recents dels grups d'Antònia Font, Lamparetes; Obrint Pas, Coratge; Amics de les Arts, Bed & Breakfast; Brams, No és pas boig qui a casa torna, o l'esplèndidament enjogassat Bigoti vermell d'Anna Roig i L'ombre de ton chien. I el que encara és més important és que amb aquesta enumeració d'obres i d'intèrprets em quedo ben curt, perquè caldria afegir-hi immediatament la bellíssima espiritualitat del treball de Lídia Pujol La Cerimònia de la Llum, la intel·ligència irònica i exigent del Miquel Pujadó d'A contraveu o la col·laboració magistral de Miquel Gil, el Manel Camp Trio i David Pastor. I no podem pas deixar de banda aquesta meravella que és Sílvia Pérez Cruz amb una veu que ens commou profundament o el talent de Mariona Sagarra amb la seva lectura memorable de Montserrat Abelló. O l'homenatge a Maria Àngels Anglada del Josep Tero d'Et deixaré la veu. I entre els més joves i brillants, Pere Vilanova. I entre els grans clàssics, el nou Rellotge d'emocions de Raimon. Si no fa gaire celebràvem els cinquanta anys de la Nova Cançó i recordàvem Els Setze Jutges i si retrobem amb força grups mítics com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, ara vivim un engrescador esclat de creativitat, d'imaginació i de bona música amb molts seguidors que en gaudeixen i que la celebrem amb entusiasme. Ara bé, crec que no podem entendre aquesta vitalitat encomanadissa sense la labor del Grup Enderrock, amb Lluís Gendrau al capdavant, i les seves revistes Enderrock, Sons de la Mediterrània i Jazz que s'han convertit en referències fonamentals en els seus respectius camps musicals, com probablement ho serà el nou projecte 440Clàssica, que eixampla l'àmbit d'acció d'Enderrock cap a un sector ben actiu ?-n'hi ha prou de seguir les programacions de les nostres principals sales de concerts o teatres d'òpera- que necessitava una forta sacsejada amb un mitjà de comunicació escrit que modernitzés sense perdre rigor la manera com s'informa de música clàssica a fi d'acostar-hi nous públics. Quan s'augurava una crisi en el món de la música per l'expansió de les noves tecnologies i la transformació del mercat, al nostre país conflueixen reeixidament talent i públic.
