FS Gironella, capítol vuitè

EDITORIAL El 25 de setembre del 2004 va ser una data important per a Gironella. El seu equip de futbol sala femení debutava a la màxima categoria estatal. El partit, contra el Diamante Rioja, va acabar en derrota (2-4) però va ser la llavor d'un llibre que dissabte enceta el seu vuitè capítol i que sembla encara lluny de l'epíleg. Durant els darrers set anys, el Futbol Sala Gironella, amb les seves diferents denominacions comercials, primer Finques Cadí i ara mateix Construccions Queralt, s'ha convertit en un clàssic d'una especialitat en creixement.

L'exemple d'un poble abocat a donar suport a una rara avis com és l'esport femení. D'aquell dia de setembre només queda una jugadora, Anna Costa, que hagi viscut totes les temporades al club, malgrat que un parell les hagi vistes des de la graderia per dues duríssimes lesions. En aquella primera alineació també hi havia una joveníssima Clàudia Pons, que l'any passat va tornar a casa després de dues temporades en què va ser campiona de lliga amb el Cajasur Còrdova. Tenir un equip a la màxima categoria estatal, de qualsevol esport, no és fàcil per a un poble de 5.000 habitants, i menys a Catalunya, on les subvencions públiques i els ajuts econòmics no són tan sucosos com en altres llocs o, simplement, no n'hi ha.

Sobreviure ja és un èxit comparable a guanyar un títol. En els set darrers anys, amb Sofia Amado, Víctor Delgado i Xavi Passarrius a la banqueta, el FS Gironella ha viscut participacions a la Copa, victòries importants i també patiments per mantenir el lloc a l'elit, en temporades en què baixaven fins a quatre equips. Ara, però, pot mirar enrere i dir que és un projecte consolidat, ben treballat per una junta directiva modèlica i amb el suport d'una afició incondicional. I ara que comença l'any vuit, un record per a un dels impulsors de tot, el president Gaspar Salada, mort l'octubre del 2008 i que segur que, des d'on sigui, no faltarà al debut de la nova temporada contra el Rubí.