TV3: volem un mirall trencat?

MÒNICA TERRIBAS Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) –TV3 i els seus canals temàtics, Catalunya Ràdio i les seves emissores, i tot els seus serveis a la xarxa– es financen, d´acord amb la llei aprovada al Parlament, a través d´ingressos públics i comercials. Des que vaig arribar a la direcció de TV3, al maig de l´any 2008, la crisi econòmica s´ha fet sentir amb una forta davallada dels ingressos publicitaris –de més de seixanta milions d´euros en cinc anys. Afegim-hi la baixada de la contribució dels recursos públics: l´aportació aprovada pel Parlament a la CCMA l´any 2010 era de 350 milions d´euros i el 2011, de 300. La contribució pública ha passat en molt poc temps d´uns 50 euros per ciutadà/any a 40. Com ens ho hem fet? Des de l´any 2008 fins ara hem disminuït costos de manera sistemàtica i dràstica. No n´hem fet bandera, ni publicitat, senzillament ens hem adaptat als temps que vivim.

Afortunadament, gràcies a l´esforç dels nostres professionals i de tot el sector audiovisual que col·labora amb nosaltres, hem pogut fer més amb menys. Hem recuperat el lideratge de TV3 i hem posicionat els canals temàtics en un entorn de fragmentació creixent de l´audiència i de canvis tecnològics constants –pas de l´analògic al digital i consum de continguts a la xarxa.

Reducció de la despesa
Circulen xifres interessades arreu que no es corresponen amb la realitat i em sembla just que els ciutadans de Catalunya sàpiguen de primera mà que els mitjans de comunicació del seu país, compromesos amb el servei públic, han fet des de l´any 2008 fins ara un esforç continuat de reducció de la despesa. Aquest esforç ha afectat la producció, la programació, la compra de drets i el sou dels directius i dels nostres treballadors, que se l´han rebaixat voluntàriament un 5%. Com a directora de TV3, aquesta és la decisió dels professionals de la televisió pública catalana de la qual em sento més orgullosa i que em fa confiar en el futur i els canvis que necessàriament haurem d´afrontar.

Però aquesta mesura es va assumir en comprovar que la reducció d´ingressos ja afectava el servei. Hem reduït la producció de programes propis o en col·laboració amb el sector audiovisual, renegociat a la baixa els seus costos, hem comprat menys produccions estrangeres, hem disminuït les inversions tecnològiques, i hem eliminat societats i càrrecs directius per reduir la nostra estructura empresarial. Això, però, no ens ha impedit donar als nens un canal propi en català, dedicar a la cultura i al documental més hores d´emissió que mai, obrir espais de debat social i de reflexió, donar més atenció a col·lectius, interessos i esports minoritaris, rendibilitzar els drets esportius i disminuir-ne els costos amb noves negociacions de cara al futur. Ho fem perquè és la nostra funció, perquè hi creiem i perquè som un servei públic abocat en la nostra realitat social, cultural i econòmica. Per això, hem batallat per fer més hores d´emissió en llengua catalana: ara mateix, els nostres canals concentren gairebé el 20% de l´audiència televisiva del nostre país. La resta és majoritàriament consum en castellà.

En aquests moments, el servei públic que fem el volen posar en el punt de mira. És fàcil perquè és l´aparador més potent que tenim del país, eina fonamental de cohesió social, territorial i expressió de la nostra realitat nacional, però també competidor en català dels grups mediàtics privats, principalment espanyols, que ara fan menys beneficis que abans, sense deixar de guanyar molts diners. Aquests operadors, no contents d´haver aconseguit que la nova llei de l´audiovisual espanyola disminueixi els recursos i la competitivitat del servei públic de TVE, i també del nostre, ara fan pressió per debilitar-nos encara més amb l´argument de la crisi. Però fóra bo que no confongué-ssim els interessos privats amb la realitat.

Un rerefons que existeix
Aquest rerefons existeix, i val la pena recordar-lo quan, des de determinats mitjans o plataformes d´opinió, només s´assenyala el cost del servei públic i no es parla mai de la funció social que complim. No són accents innocents els que s´omplen la boca de xifres –encara que siguin falses– però callen que un terç de la inversió del nostre servei va a parar directament a la creació de llocs de treball del sector privat audiovisual, fort en el nostre país i amb molt de talent, a través del cinema, els documentals, l´animació, les productores de continguts i de serveis, els distribuïdors independents, els estudis de doblatge i tants altres àmbits que depenen de la nostra força davant d´altres mercats.

Motor de l´audiovisual
Som i continuarem sent el motor de la indústria audiovisual catalana, per encàrrec del Parlament de Catalunya, i impulsors de la nostra cultura i la nostra llengua a través dels màxims canals possibles.

Tot això no implica que no continuem reduint la nostra despesa d´acord amb el que convé en el moment actual. Assumirem, com fa tothom i com ja hem fet, l´esforç necessari per repensar-nos, per tenir una estructura encara més eficient, però confiem en la corresponsabilitat de la nostra societat i els seus representants polítics per no caure en l´error de debilitar un servei públic que sempre ha estat compromès amb el país, la llengua, la pluralitat i la diversitat.

Sense uns mitjans públics potents i compromesos deixem la potenciació de l´imaginari col·lectiu de la nostra societat, el mirall de qui som i com ens expliquem, en mans d´operadors privats que només busquen la rendibilitat econòmica, encara que sigui en detriment de la qualitat, del respecte a la intimitat i de la pluralitat de tot ordre.

Han de ser els ciutadans de Catalunya els que valorin si volen o no continuar tenint un servei públic de mitjans de comunicació en català que els permet veure una programació amb valors, informatius de referència, documentals en prime time, programes d´entreteniment de qualitat, espais d´humor autocrític o grans esdeveniments com La Marató, la Festa dels Súpers o els èxits dels nostres esportistes en les competicions d´elit. I tot amb una inversió per habitant per sota de la de qualsevol televisió pública europea homologable, com la belga, l´holandesa, la francesa o l´alemanya.

Som conscients que travessem una situació duríssima i, com hem fet des de l´any 2008, treballem amb responsabilitat i criteris d´austeritat per reduir la despesa sense laminar la potència del nostre servei. Els anys que tenim al davant ens permetran repensar com treballem per adaptar-nos a una nova etapa, en la qual menys recursos han de crear més continguts i difondre´ls a través de totes les plataformes possibles.
És la nostra obligació trobar camins alternatius als que hem tingut fins ara, per evitar fer marrada, i ho farem des del criteri de servei a la societat i a la qualitat que fan possible els nostres professionals. Però en cap cas no tirarem el barret al foc perquè uns quants interessos privats disfressin de crisi el seu intent d´esquerdar una eina de país i els valors que representa.