C

ada cop s'està posant de manifest que el grau d'incompetències que pateix la nostra societat és alarmant. I em refereixo a molts i moltes dels nostres gestors, dels nostres polítics, de dreta i d'esquerra, passant pel centre. I ara tots en patim les conseqüències.

Arreu s'han fet obres innecessàries, aeroports que serveixen per fer curses a peu, palaus d'exposicions on no hi ha res... sols calia veure el programa de TV del Follonero de diumenge al vespre. I el que és més greu, hi ha moltes obres que es continuen fent. Arreu s'han gastat diners públics, s'han endeutat ajuntaments, comarques, diputacions, comunitats... i fins i tot l'Estat.

I el més greu és que tot això ho hem de pagar entre tots els ciutadans. És curiós, és com un joc dels disbarats: els uns s'equivoquen i la penyora la paguen els altres. Així, qualsevol...

I mentrestant, els sous que cobren molts dels nostres gestors és prou elevat. De fet, alguns cobren fins i tot per anar i assistir a les reunions, com si no fos la seva feina. Molts de nosaltres se'ns convoquen a reunions, dintre de la nostra feina, i no cobrem per anar-hi: només faltaria això. I a sobre, moltes vegades s'equivoquen, i apa.

I què hem de fer: crec que està arribant el moment de dir que prou. Els ciutadans, que ho som tots, no podem pagar els errors dels altres. Molts creiem que cal demanar responsabilitats pels errors comesos, per les obres innecessàries. No voldria parlar de corrupció, només de negligència i d'ineptitud.

Per sort, al nostre Estat, gràcies a molts dels polítics, tenim els aeroports més segurs del món, on no hi haurà o quasi no hi haurà accidents: Castelló, Ciudad Real, Osca, Lleida... Possiblement caigudes en patinar després de fer la neteja.

Crec firmament que cal donar una resposta contundent. Crec que cal agitar la nostra adormida i alienada societat. És hora de dinamitzar-nos entre tots, per tal de dinamitar pacíficament aquesta situació. No pot continuar sent que els errors (que n'hi ha hagut pertot arreu) els continuem pagant entre tots. Ara mateix, un ajuntament de la nostra àrea demana a l'Estat que li perdoni el deute (uns 650.000 euros, certament poc en comparació d'altres). Abans va ser un altre i uns altres. I l'Estat som tots: si li perdonem el deute, l'haurem de pagar entre tots. Crec que hem de cercar vies enèrgiques, però pacífiques per posar fi a aquesta situació. Caldrà practicar la coneguda resistència pacífica, però activa. El que succeeix és que tots o quasi tots estem alienats, per la societat del benestar. Hem passat de ser la majoria silenciosa a la majoria silenciada. I no és precisament aquesta la nostra solució. El problema no és d'uns quants, sinó de tots els ciutadans... fins i tot dels que s'han equivocat fent obres faraòniques, amb uns diners que no eren seus, sinó del poble.