En Ramon Vinyes, el "sabio catalán" del premi Nobel de literatura, el colombià García Márquez, va ser un dels escriptors més importants de l'època que li va tocar viure. Els descendents del seu germà Josep van lliurar, amb molt bon criteri, una bona part de la seva obra inèdita, originals, llibres i cartes, a l'arxiu de Berga. Encara estic estorat de llegir al Regió7 del 7 novembre del 2011 les declaracions d'en Floreal Peleato, que deia: "si Vinyes hagués escrit en castellà, seria reconegut". No estic gens d'acord amb aquest plantejament, l'oblit d'en Vinyes no és per la llengua catalana, sinó per la ciutat de naixença i les ganes de fer coses per la cultura que hi ha a Berga. El germà del "sabio catalán", en Josep, com a dibuixant, il·lustrador i col·leccionista (obra seva és al Museu del Circ de Berga), i en Ramon mai no han estat ni valorats ni reconeguts a Berga com Déu mana. Per a un escriptor el més important, un cop mort, és la reedició de tota la seva obra, tant la ja publicada com la inèdita.
Tots els papers d'en Ramon són a Berga des de fa anys i panys -a l'Arxiu de Berga- i de l'edició de la seva obra, res de res; es prefereix fer premis literaris, conferències, àpats o vermuts d'homenatge a Ramon Vinyes que portar qualsevol de les seves obres a la reedició. Quan un escriptor és mort, reneix cada vedada que es reedita, es ven o es llegeix la seva obra. Els llibres d'en Vinyes només es poden aconseguir, llevat dels seus contes que ha reeditat en Jaume Huch de l'Albí, anant a les llibreries de vell o a les biblioteques universitàries.
De dibuixos i fotografies d'en Josep Vinyes, el que va donar el fons per al Museu del Circ de Berga, vaig trobar al mercat de Sant Antoni de Barcelona caixes i més caixes de fotos de circ i una esplèndida i única col·lecció de dibuixos de Patum. Evidentment vaig avisar les autoritats culturals berguedanes corresponents, i com que no van fer res de res, vaig acabar comprant-los tots -només els de Patum, eh (!). L'interès per la cultura a Berga és més que discutible, i estic en total desacord amb l'apreciació lingüística de Floreal Peleato; si els Vinyes haguessin nascut per exemple a Blanes, a l'Empordà o a Olot, com en Ruyra, Fages de Climent o Vayreda, faria temps que estaria tot reeditat, inventariat i a la lliure disposició de tots el poble català. Amb els Vinyes de Berga passa el mateix que amb mossèn Armengou: molt i molt xerrar, i d'editar la seva obra completa, res. A Colòmbia, i molt especialment a Barranquilla, no paren de publicar textos de Vinyes o sobre en Vinyes... vaig poder-ho comprovar quan vaig visitar aquest país fa unes dècades, i només cal entrar al catàleg de la Biblioteca Nacional colombiana per veure el que li han fan... com La Cueva, crónica del Grupo de Barranquilla, d'Heriberto Fiorillo, editat per Ediciones la Cueva de Colombia enguany; vaja, com aquí a Berga. De tot el que hi ha des de fa més d'una dècada a l'Arxiu de Berga, que jo sàpiga, només se n'ha editat el llibre d'en Jordi Lladó, on, per cert, si haguessin demanat ajut a algú dels de Berga de tota la vida, els peus de foto de les fotografies que hi ha haurien sortit molt millor.
Els germans Vinyes, l'escriptor Ramon i el dibuixant Josep, estan oblidats, els arxius no han de servir per ser caixa forta de magatzem de cultura, han de ser motor de difusió i donar a conèixer l'obra que hi ha dipositada. De ben segur que si tot el llegat Vinyes hagués estat dipositat a la Biblioteca de Catalunya de la Generalitat, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, o a qualsevol dels departaments de llengua de les universitats catalanes, ja hauria estat tot publicat, i diversos professors universitaris l'haurien pogut estudiar. Ben segur que, si fos en un altre lloc, s'haurien preocupat de treure de l'oblit Ramon Vinyes, i de difondre la seva obra, i potser l'haurien traduït -fins i tot- al castellà. Per tant, el problema de la sistemàtica marginació dels Vinyes de Berga no és pas idiomàtic, és mes aviat orogràfic. I aquí dalt anar fent, oi?
