D
ins l'ofensiva que el PP està desplegant per donar ràpidament un gir conservador i recentralitzador a la societat espanyola en matèries com l'avortament, el codi penal, el català a la justícia, l'ensenyament o la targeta sanitària única, el ministre de Cultura -una competència transferida íntegrament a les comunitats autònomes-, José Ignacio Wert, va anunciar ahir una àmplia acció de revalorització de la tauromàquia en la societat espanyola, a través d'ajudes econòmiques a entitats del ram sense afany de lucre i amb una campanya de comunicació que posi en relleu els valors culturals de la corrida. Wert va insistir a dir que els toros són cultura, i va reblar el clau anunciant que el ministeri promourà que la corrida rebi de la Unesco la consideració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, justament, una condició que reconeix la qualitat de la festa de la Patum. La idea que una celebració com la Patum sigui equiparada amb una tradició que una part molt important de la població considera un vil maltractament dels animals segurament generarà més d'un calfred als berguedans que senten la seva festa al moll de l'os. Tota aquesta acció que s'anuncia té l'origen, sense cap dubte, en la singularitat que converteix Catalunya en un territori sense corrides, una decisió que ha estat subratllada -gairebé sempre positivament- per tota la premsa mundial. El govern del PP buscarà la manera de tombar aquesta decisió del Parlament, i un aval de la Unesco seria un bon aliat. Tanmateix, resultarà molt interessant veure com es valora en un organisme internacional una festa com la corrida. La visió que interpreta la cursa de braus com una apoteosi plàstica i poètica és molt poc habitual fora del món hispànic. La rebuda que la Unesco ofereixi a una candidatura de patrimoni mundial pot donar bones pistes de com veu el conjunt de la humanitat això que alguna gent considera cultura però que tanta altra -cada cop més- considera un espectacle sagnant propi d'altres temps.