VALENTÍ MARTÍNEZ ESPINOSA
L
a multinacional israeliana ICL ha decidit fer una gran aposta econòmica per millorar la rendibilitat d'Iberpotash i assegurar la viabilitat futura de les mines de potassa de Súria i Sallent.
Al llarg dels propers dos anys i en el marc d'un projecte més ampli de nom Phoenix, construirà una nova planta de tractament de sal. Disposarà de la tecnologia més sofisticada que hi ha actualment al mercat per aprofitar (i reduir) els runams salins que s'han anat acumulant al llarg de dècades d'explotació minera a la comarca. Quan estigui en funcionament, crearà 32 llocs de treball directes i 150 d'indirectes.
Fa unes setmanes, més de dues-centes persones, la majoria actors destacats dels àmbits polític i econòmic de la comarca, amb el president de la Generalitat al capdavant, es reunien a Súria per posar la primera pedra de la instal·lació. No n'hi havia pas per a menys. La indústria extractiva és un sector madur que, tal com demostra Iberpotash, té capacitat per reinventar-se. I, a més, de fer-ho d'acord amb les noves exigències de sostenibilitat social i ambiental que reclama una societat del segle XXI com ho és la catalana. Phoenix és un projecte ambiciós que ha sabut aglutinar en una mateixa direcció el vistiplau de les autoritats, la voluntat i la decisió de l'empresa, el compromís i la visió de negoci dels directius de la planta i la complicitat dels treballadors. Són els elements imprescindibles per augurar-li un llarg recorregut.
Una inversió de 80 milions d'euros, generadora d'ocupació i estretament lligada al territori (la mineria és un dels sectors industrials més difícilment deslocalitzables) són arguments de pes perquè una notícia es guanyi la primera pàgina. Ara bé, en un context econòmic pessimista i incert com el que estem vivint, no solament esdevé notable per la seva excepcionalitat, sinó que es converteix en una alenada d'esperança que ens convida a prendre-la com a model, a identificar-ne els punts forts, a convertir-la en referent per al nostre dia a dia.
L'anunci de la construcció de la nova planta d'Iberpotash és una crida a no utilitzar la crisi com a excusa per al lament i l'immobilisme; a estar atents a les oportunitats i a reinventar-se per aprofitar-les; a sumar en una mateixa direcció els esforços, il·lusions i capacitats de tots aquells que ens poden ajudar a millorar, a créixer i a ser més col·lectivament.
La inversió d'Iberpotash és una notícia positiva però insuficient; ens convé que altres sectors productius de la comarca s'animin a imitar-la. I és que, avui, com ahir, és possible mirar al futur amb confiança, si es disposa de bones idees, de recursos suficients i, sobretot, d'una actitud constructiva.