La involució ha començat

JOSEP R. MORA R
uiz-Gallardón suggereix que la noval llei d'avortament serà més restrictiva que la del 1985; la ministra de Sanitat, Ana Mato, anuncia una sanitat més centralitzada; el ministre d'Agricultura anuncia un nou Pla Hidrològic Nacional; la ministra de Foment tanca les portes a una possible gestió descentralitzada dels aeroports; el ministre d'Energia anuncia que vol posar fi a les primes a la producció d'energies renovables...
Aquest reguitzell de notícies no és cap malson. És un resum breu d'alguns titulars de la darrera setmana. Per a mi, són la prova concloent que la involució política ja ha començat amb l'arribada al poder del Partit Popular. És el fi de la il·lusió del centrisme polític, una disfressa de presumpta moderació que amaga la realitat d'una ideologia dretana que aposta sense contemplacions per una societat centralitzada, populista i autoritària. Sota el perfil més bondadós i pragmàtic que sembla oferir Mariano Rajoy, és cada vegada més perceptible l'empremta d'Aznar, el seu fonamentalisme ideològic; torna a aparèixer la rígida visió d'Espanya de la dreta de sempre.
A la vista del panorama, sembla legítim preguntar-se quins poden ser els beneficis que el govern del Partit Popular pot reportar a Catalunya. La pregunta es fa encara més punyent a la vista dels resultats de l'entrevista que el president de la Generalitat ha tingut aquesta setmana amb Mariano Rajoy, una reunió que fa evident que allò que uneix CiU i PP no és només sexe, és també amor. Tots dos s'ubi-quen en aquest consens suïcida que s'ha situat a Europa dins d'unes polítiques d'austeritat que no duen enlloc. Tot dos permeten que qui governi sigui el capitalisme financer, que amb l'objectiu de mantenir les seves prerrogatives és capaç de liderar polítiques d'austeritat que justifiquin retallades immenses i a la vegada la injecció il·limitada de liquiditat cap al sector financer.
Aquesta posició de coincidència política amb el PP és legítima, però CiU no pot pretendre que després de pactar les grans polítiques d'Estat amb el PP, la resta dels catalans l'ajudem a rentar-se la cara amb "fronts catalans" o declaracions en defensa de Catalunya. Ja ha passat un any i el pacte fiscal, el gran argument de CiU a la darrera campanya electoral, corre el risc d'acabar sent una coartada per tapar els amors clandestins entre CiU i el PP.
Tot plegat fa pensar que ha arribat el moment de la fermesa, la coherència i la mobilització dels que volem un altre tipus de societat i de política, dels que pensem que encara som a temps de construir una sortida a la crisi amb altres solucions més equitatives i empènyer la democràcia espanyola cap a un horitzó federal, confederal o el que s'escaigui. Sense disputar l'hegemonia de les idees mai hi ha canvi social. Per guanyar la batalla de la involució en marxa és necessari no negar la seva existència ni resignar-se amb els seus resultats.