Els jardins de l´ambaixador

PERE CULELL G
airebé mig milió d'euros per a la neteja i el manteniment dels jardins de l'ambaixador del Regne d'Espanya a París. Sí, ho heu llegit bé. En una època de crisi profunda, el govern espanyol s'ha gastat exactament 460.000 euros en aquesta partida tan "estratègica" per a la recuperació de l'economia de l'Estat que ens acull tan generosament.
I si aquesta fos l'única despesa d'aquest tipus rai! La política de "restricció" del ministeri d'Afer Estrangers espanyol ho abraça tot: des de 50.000 euros per a la piscina de l'ambaixador a l'Aràbia Saudita fins als 390.000 euros per a la restauració del vestíbul i il·luminació dels patis interiors del palau de l'ambaixada d'Espanya davant de la Santa Seu, passant pels 324.000 euros per al servei de neteja de l'ambaixada d'Espanya a Alemanya. I d'exemples en podríem posar molts més.
Ja em disculpareu el to amb què he plantejat aquesta qüestió, però hi ha coses que indignen tant que convindreu amb mi que val més recórrer a un toc d'ironia per poder-les pair més bé. I és que en un moment de retallada general de despeses de serveis bàsics de les administracions públiques (estic pensant, per exemple, en l'ajornament del pagament de les escoles bressol per part de la Generalitat, o en les fortes retallades en l'àmbit de salut) és com a mínim poc decorós que el govern de l'Estat destini tants recursos a despeses sumptuàries que no generen riquesa ni reforcen l'estat del benestar.
A més, la publicació d'aquestes xifres ha coincidit en el temps amb la decisió del govern del nostre país de tancar o buidar de contingut algunes de les delegacions exteriors de la Generalitat de Catalunya per les pressions exercides pel PP. Es tracta d'unes oficines dedicades bàsicament a fomentar la internacionalització de la nostra economia, a fomentar les exportacions dels nostres productes, aspecte fonamental per superar la recessió econòmica que vivim. Els resultats obtinguts les avalen, ja que han contribuït a potenciar la força exportadora de les empreses catalanes (que representen el 25% del total de l'Estat).
Ja sabíem que l'espanyolisme més ranci posa al davant de tot la seva idea uniformadora d'Espanya. El que sap més greu és comprovar que el govern del nostre país s'hagi plegat a les seves exigències, encara que perjudiquin unes eines positives per a la nostra economia