Anar més lluny

JOAN ROMA I CUNILL F
a mesos que aguantem estoicament el xàfec de retallades procedents de tot arreu, i ja ens avisen que volen anar més lluny. No se sap què vol dir aquest "més lluny", però no indica res de bo, quant a compaginar retallades amb canvis estructurals de llarg recorregut.
Llegim i escoltem grans economistes dient que només amb retallades anem directament a una gran recessió. Semblaria, doncs, convenient rectificar les polítiques i compaginar les retallades amb inversions en elements estratègics que creïn riquesa i ocupació.
Mentrestant esperem, semblaria oportú repensar algunes de les planificacions fetes en anys de bonança, o sota influències, més nostàlgiques que no pas pràctiques. Ho dic a escala catalana.
Tenim un munt d'exemples de presa de decisions no prou ben meditades ni posades en pràctica, i que, tanmateix, han costat molts diners, i obliguen a ser reconsiderades, en el punt on som.
Som un país petit i no ens podem permetre unes estructures com si fóssim grans. Potser ha arribat el moment de deixar l'ordenació territorial en les quatre províncies actuals, descentralitzant la de Barcelona, per la seva magnitud, i la de les Terres de l'Ebre, per la seva especificitat, però oblidant les regions o vegueries.
Igualment deixar les quatre diputacions, tal qual, especialitzades a ajudar els ajuntaments. I desmuntar els consells comarcals, en tant que estructures polítiques, per convertir-los en mancomunitats, dedicades a gestionar serveis supramunicipals.
Res més, ni res menys. Alguns pensaran que també hem d'ajuntar municipis. En tenim molts, és cert, però no és el cost dels ajuntaments el que resoldrà la situació econòmica de les administracions en general. I la mancomunitat de serveis ja abarateix el funcionament municipal.
Però, caldria anar més lluny, en altres temes més delicats. Es lògic tenir tants cossos policials? Hi ha petits països amb una sola policia que fa les funcions de les municipals, els Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil. És lògic tenir tantes conselleries? I tantes direccions generals? I tanta paperassa per temes que podrien ser minimitzats al màxim. Tenim una inflació de gestions, tràmits i burocràcia que encareix no solament les administracions, sinó tota l'activitat de la societat civil, en general.
Hem de tenir "consolats" en diferents llocs del món? Són productius, o són mostres d'un país sense estat. Ens podem permetre despeses per aparences externes?
Hem de tenir una multitud d'organismes, i empreses públiques per donar uns serveis que podrien donar altres administracions, més properes als ciutadans, com són els mateixos ajuntaments ?
En definitiva, l'estructura del país, s'ha de remodelar en funció de les necessitats, i de la capacitat econòmica. I hem de fugir de somnis de grandesa, que en molts casos ens han portat a fer projectes poc realistes i poc sostenibles, econòmicament parlant. Fer coses, pensant que algú vindrà després i les pagarà, ja no és possible.