la perversió del parquímetre

La funció reguladora de la zona blava es perverteix quan s'utilitza per pagar una obra que no hi té res a veure, com la plaça de la Reforma. I és injust que els usuaris dels parquímetres paguin més que els altres una inversió que és de tota la ciutat

XAVIER DOMÈNECH L
a vinculació entre el finançament de les obres de la Reforma i la recaptació de la zona blava de Manresa va pervertir la funció primordial d'aquesta darrera, que no hauria de ser econòmica sinó de gestió ordenada d'un bé escàs com són les places d'aparcament al centre de la ciutat.
L'objectiu de les zones blaves sempre ha estat propiciar la rotació, és a dir, permetre que el màxim d'usuaris se'n beneficiïn al cap del dia. Es tracta d'evitar que ningú deixi el cotxe tot el dia, sinó justament al contrari: que les estades siguin de pocs minuts, només els necessaris per fer una compra o una gestió; així és més fàcil que més gent pugui gaudir-ne.
Per aconseguir aquest objectiu, les zones blaves disposen de dos instruments: la limitació del temps d'estada, i la tarifa. Hi ha poblacions on només s'utilitza el primer: l'usuari marca l'hora d'arribada en un disc de cartró que deixa al parabrisa, i només paga (la multa) si el pesquen superant el temps màxim autoritzat. En altres municipis, en canvi, el pagament d'una tarifa es justifica pel cost mateix de la vigilància: bàsicament, les màquines d'expedir tiquets i els sous dels vigilants.
Però quan les tarifes superen aquest cost, una de dues: o es tracta de fer diners a costa dels automobilistes, o se'ls vol "convèncer" perquè s'hi estiguin ben poca estona i marxin de seguida. Manresa es troba de forma efectiva en el primer cas, i de forma teòrica en el segon.
Es troba en el primer cas perquè la zona blava serveix per pagar la Reforma, i si no recapta tant com es preveu, les arques municipals hi han de posar la diferència, com ha passat en els darrers anys. Però aquest és un mecanisme injust: per què els usuaris de la zona blava han de pagar més part de la Reforma que la resta dels ciutadans?
I es troba teòricament en el segon supòsit perquè, segons el govern municipal, si les tarifes són de les més cares d'Espanya és per dissuadir els que volen aparcar molta estona. Es busca que surti més a compte utilitzar els pàrquings subterranis.
Ara bé: si l'objectiu és aquest, seria probablement més lògic aplicar una tarifa escalada en la qual, per exemple, el primer quart d'hora fos gratuït, però una hora sencera costés el doble que en un pàrquing. Així sí que s'afavoriria la rotació, i seria més fàcil trobar una plaça lliure ben a prop de l'indret on s'intenta practicar l'esport del "faig un encàrrec i ja marxo".
I l'obra de la Reforma, o la part que no cobreix l'explotació d'aquell pàrquing que ningú no fa servir, que la paguin els pressupostos municipals.