Els mercats són els bancs

JORDI BONVEHÍ I CASTANYER E
l capitalisme salvatge té el poder i les eines suficients per comprar la meitat de la classe treballadora per reprimir l'altra meitat".
Diuen per tot arreu que cal practicar el dejuni i matar l'àvia perquè és improductiva, que cal posar-se un bona jaqueta de llana per anar a la feina ben disciplinat (si no vols veure com el fantasma de l'atur se't congela a casa teva), acceptar la injustícia social, la caritat misògina dels rics i poderosos, el bombardeig massiu dels mitjans de comunicació pagats pels amos de grans multinacionals i l'explotació en nom de la "competitivitat", perquè així ho exigeixen "els mercats". Diuen que "els mercats som tots". Mentida, els mercats són els que els gestionen i els manegen: són els bancs, els fons d'inversió, les agències de qualificació, etc. Si els reis són els pares, els mercats són els bancs. Així, quan algú li digui que cal fer alguna cosa, "perquè ho exigeixen els mercats", poseu-vos la mà a la cartera, perquè us l'estan robant a la santíssima cara.
El resultat d'aquesta política és una societat europea i global cada cop més empobrida, que avança cap a la dictadura dels mercats i el capitalisme més salvatge, això sí, disfressat, sempre que es pugui, d'una aparença democràtica. Davant un sistema on ja no se sap si la sobirania nacional és als parlaments, les borses internacionals o les agències de qualificació de riscos, hem de reclamar un nou sistema molt més democràtic, igualitari i solidari, on el dret a decidir, també en la política econòmica i social, sigui un dret fonamental. Els sicaris del liberalisme manen més que mai, han fet un assalt continuat a les nostres vides i als nostres sistemes de relació social. Ara fa més de 10 anys, l'economista d'origen hongarès George Soros raonava, en el llibre La crisis del capitalismo global, sobre la conveniència de regular els mercats a fi que aquests no estenguessin la influència cap a àmbits forans, com ara els valors morals. Soros també avisava que la dictadura del mercats acabaria anul·lant la política completament. Un dels elements fonamentals del pensament únic que gestiona el capitalisme agressiu és que tot sigui per a tu. Aquesta és la societat del salvi's qui pugui, clavi una empenta al del davant per treure el cap i no miri mai enrere. Realment som nosaltres, les persones, les que tenim el poder, però com que no ho sabem, ens el prenen. És una cosa molt utòpica i segurament més típica d'un revolucionari petit burgès que d'un comunista ortodox, però si demà féssim una vaga de bancs i retiréssim la domiciliació de la nòmina i els estalvis, el sistema no aguantaria, encara més, el diner físic i real (paper i moneda imprès de curs legal) només representa com a màxim el 5% dels milions de transaccions bancàries que es fan cada dia a tot el món mercantil, si això no és capitalisme salvatge, què carai és?
Tenim el poder, però ens han individualitzat per anul·lar-nos més ràpidament, els polítics procuren que tothom pensi de forma individual, per evitar generar grups de masses perjudicials per als seus interessos de dominació i usurpació de l'estat. La ignorància és una de les potes fonamentals de la dominació que patim i l'altra és la por a perdre la feina, a la incertesa del futur. La por genera pànic, ens converteix en el que no som: animals sense consciència. Al mateix temps, la idolatria als diners també fa que els homes siguin màquines de destruir tot el que els envolta. Si la democràcia actual permet un dia que els bancs privats controlin la nostra moneda, els bancs i totes les institucions que floriran al voltant dels bancs, privaran la gent de tota possessió, primer per mitjà de la inflació, seguida per la recessió, fins al dia en què els nostres fills es despertaran sense casa. Seran víctimes sense rostre, i sense llar.