Reforma laboral? Així no!

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS
o és només els efectes de la crisi, sinó les polítiques adoptades per fer front a la recessió més important del capitalisme des del crac del 1929, el que ha provocat que milions de treballadors i joves ho estiguin perdent tot. La bretxa oberta entre la política i la societat s'ha concretat en un daltabaix històric, les mesures econòmiques que no tenen lògica i la manca de sensibilitat social d'aquests dos darrers governs a l'Estat espanyol allunya encara més el poble de la política, a sobre ens arriba el retrocés històric d'aquesta nova reforma laboral .
La reforma laboral obre les portes a una rebaixa general dels sous, els empresaris podran modificar "la quantia salarial" per guanyar competitivitat. La nova llei permet a les empreses incomplir els convenis. Els avantatges que es concedeixen a la patronal reforcen el seu poder i degraden les condicions i els drets laborals, mentre que la referència a les garanties i seguretat perquè les persones pu-guin "compatibilitzar el temps de treball i de conciliació" són paper mullat. La indicació que els convenis col·lectius han de tenir com a objectiu fonamental "el foment de l'estabilitat de l'ocupació i la reducció de la temporalitat" no compromet cap mesura que ho faci possible. La lògica de l'acord és simplement l'aplicació sense miraments de la llei de l'embut: els avantatges concrets per als empresaris, les promeses diluïdes per als treballadors.
La reforma laboral de l'executiu de Mariano Rajoy no servirà per crear ocupació, sinó que aconseguirà precaritzar més el treball. "Desviant l'atenció del veritable problema, que és l'economia i l'atur, que té efectes col·laterals", el PP utilitza la reforma laboral per desviar l'atenció de les veritables causes de la recessió i de la desocupació, que són el col·lapse del sistema financer i les polítiques d'ajust fiscal salvatge. "La reforma no crearà ocupació, precaritzarà el que ja hi ha i incentivarà un teixit productiu ineficient i poc productiu". Les persones no trien les condicions en què neixen i viuen, sinó que els vénen imposades per la pròpia història. No és possible, com s'imaginen els "idealistes i utòpics" en què s'han convertit molts "soci liberals i socialdemòcrates", convèncer la societat capitalista d'una veritable justícia social.
El Partit Popular, davant les mobilitzacions convocades pels sindicats per al 19 d'aquest mes, es queixa: "les manifestacions no creen llocs de treball". No els falta raó. Però algú ha de queixar-se que les polítiques neoliberals, tan lloades per aquest partit, no només no creen ocupació sinó que la precaritzen o la destrueixen. Vagin a Grècia i preguntin com els va. Senyors del PP, a vostès els van votar 11 milions, la població en són més i segur que d'aquests 11 milions molts estan penedits. Per sort, en aquest país quedem molts demòcrates lúcids, que comprenem i analitzem la realitat social, política i econòmica, i deduïm simplement que el capitalisme no funciona per als treballadors. Suposo que el que reclamen és que ens estiguem calladets durant els seus quatre dolorosos anys de govern, i que, el 2016, ens deixem seduir per les hipòcrites campanyes i votem el llop, i nosaltres siguem ovelles. No serà així.