P
odem imaginar-ho com una escena de pel·lícula. El boti-guer atabalat o una mica espaordit està dret, amb una factura a la mà, davant un personatge panxut i amb guardaespatlles que es repapa a la cadira, darrere la taula de despatx amb una ampolla al damunt, i li diu: "mira, noi, tens dues possibilitats: cobrar la meitat o posar-te a una cua tan llarga, tan llarga, que abans arribaràs al cementiri que a la finestreta de pagaments".
Doncs aquest serà el tracte que oferiran als atabalats, una mica espaordits i en tot cas indignats proveïdors dels municipis, que acumulem setmanes, mesos i anys de morositat en les seves factures pendents. El consell de ministres espanyol va decidir ahir promoure una modificació de la normativa vigent per tal de finançar els ajuntaments perquè paguin les factures adormides. La referència oficial de la reunió diu: "el mecanisme de finançament que s'aprovarà en les pròximes setmanes, i al qual els ajuntaments es podran acollir, fixarà com a criteris per a la prioritat de cobrament el descompte ofert sobre l'import principal de l'obligació pendent de pagament o l'antiguitat de la factura". És a dir, que factures menys antigues poden passar al davant si el proveïdor s'avé a perdre una part dels diners als quals té dret.
El cert és que de totes dues maneres es perden diners. Quan una factura triga més d'un any a cobrar-se, es perden diners no només perquè la moneda perd valor, sinó perquè el proveïdor s'ha hagut d'endeutar i pagar uns interessos per anar tirant mentre espera. És a dir, que és ell qui està finançant el deute municipal. Amb aquesta perspectiva, és probable que al titular d'una factura acabada de presentar li interessi més fer un bon descompte que posar-se al darrer lloc de la cua.
Desenes de milers d'empreses i d'autònoms que comptaven tenir uns actius d'alta seguretat en les factures dels ajuntaments, per allò que sempre paguen, es trobaran ara amb els actius devaluats. És a dir, com els bancs i els inversors que en el seu moment va comprar deute públic de Grècia, i que ara els diuen que si en veuen la meitat, estaran de sort. Una comparació exagerada? Depèn. Si un ajuntament reuneix els proveïdors més asfixiats i organitza una, diguem-ne, subhasta de descomptes, pot aconseguir resultats espectaculars.
Heus aquí una altra seguretat que es perd. Cada vegada ens queden menys certeses. Que es preparin els funcionaris, que un dia o altre es ficaran amb la seva certesa particular: la de la plaça en propietat.
