A
quests últims dies hi ha dues notícies que han dominat el panorama informatiu econòmic: l'expropiació d'YPF i la falta de confiança generalitzada a escala internacional en l'Estat espanyol.
No estem capacitats per opinar i menys per jutjar sobre la legalitat de la mesura presa per l'Argentina. L'argument que s'utilitza des de Repsol i l'Estat espanyol per oposar-s'hi és que vulnera la seguretat jurídica i que, per tant, crea una desconfiança cap a l'Estat argentí que, de retruc, l'acabarà perjudicant econòmicament per la recança de les empreses a invertir-hi per por a noves expropiacions. És veritat que aquí la falta de confiança l'estem patint amb intensitat i que ens fa molt de mal. I també ho és que l'Estat espanyol va actuar amb la qüestió fotovoltaica amb molta més duresa que l'Argentina amb Repsol.
Amb el Reial Decret 1565/2010 de 19 de novembre i el RDL 14/2010 de 23 de desembre ens van retallar-expropiar als fotovoltaics entre el 30 i el 50 % (depèn de la situació de la planta solar) dels ingressos previstos durant la vida útil de la instal·lació, segons el RD 661/2007 de 25 de maig al qual ens vam acollir. Sense cap compensació. I ens han anat augmentant les despeses. Amb això van modificar de manera greu i retroactiva un reial decret que ells mateixos havien promulgat. En el tema d'YPF, Repsol i el govern espanyol busquen suport a Europa, i potser és just que ho facin. Però el 22 d'abril del 2011 els comissaris d'Energia i Acció per al Clima (Günther H. Oettinger i Connie Hedegaard) van enviar una carta molt dura al govern espanyol oposant-se als dos decrets retroactius abans esmentats, on ja advertien del seu efecte sobre la confiança. La lectura d'aquesta carta és molt aclaridora i recomanable.
I el 27 de maig del 2010, un grup de deu dels principals inversors estrangers a Espanya van enviar una carta al llavors president Zapatero advertint de les conseqüències per a la confiança de mesures retroactives. És molt interessant per entendre els motius del que ens està passant. Parlen clarament que, en cas de legislar retroactivament, caldrà una major rendibilitat de les inversions a Espanya per compensar el risc regulatori: la famosa prima de risc.
Quan el president Rajoy parla de confiança, de previsibilitatÉ només podem riure per no plorar: el Partit Popular va advertir el PSOE de les conseqüències de legislar retroactivament, però un cop en el govern no ha fet cap pas per retornar la confiança als inversors nacionals ni internacionals.
Repsol vol portar Argentina a un arbitratge internacional. És molt lògic, però és que Espanya ja fa temps que hi és per vulnerar la Carta de l'Energia amb la retroactivitat fotovoltaica. L'hi han portat importants inversors estrangers. I el perdrà. Els inversors nacionals tenim un problema: no podem anar a l'arbitratge, i hem de recórrer als polititzats Tribunal Suprem i Audiència Nacional, on hi ha plantejats milers de recursos que trigaran anys a resoldre's. Visca la seguretat jurídica i la confiança! Esperem haver ajudat a entendre la situació actual amb la descripció d'aquests fets. Tots els potencials inversors al nostre país coneixen molt bé el risc regulatori al qual s'exposen si decideixen invertir a Espanya. No és estranya, doncs, la davallada de la inversió i l'augment de l'atur. No és casualitat el que ens passa; és en part la conseqüència de decisions polítiques nefastes.
Demanem a l'actual govern que, si de veritat vol crear un clima de confiança, comenci per restablir la legalitat derogant tots els decrets retroactius i fent que la seguretat jurídica torni a ser un dels nostres trets distintius. No podem demanar responsabilitats a l'Argentina si Espanya actua molt pitjor.
