É
s de tremenda actualitat el fet que els deutes que hem contret col·lectivament els traspassarem a la pròxima generació. Com una mena de contra herència. Els correspondrà pagar-los a ells. En lloc d'actius materials o immaterials, els llegarem problemes. És un gran canvi de paradigma que potser afectarà altres actius. Un gran i bàsic valor que caldria transmetre ben preservat és la natura i el paisatge. Si observem les nostres comarques des d'aquesta perspectiva, és indubtable que en els darrers trenta o quaranta anys, aquest àmbit ha estat molt malmès. En tota la història, mai s'havia castigat tant l'entorn com els darrers anys. Explotacions industrials agressives, focs forestals, rius contaminats i tota mena d'actes lesius per la natura. S'ha fet més mal en pocs decennis que en milers d'anys. Equilibrar l'ecologia amb el desenvolupament industrial és una tasca molt difícil. Serà (és) el gran repte del present i dels pròxims temps.
Les mines són una d'aquestes activitats industrials importants a la Catalunya interior, la qual ha deixat unes marques profundes en el paisatge. A Cardona, amb la muntanya de sal, ara convertida en atracció turística però ben present en l'entorn visual. A Cercs, Fígols i Saldes, amb indrets transformats i degradats per l'acció de la mineria de carbó i de la central tèrmica. Ara, en procés de tancament i a la pràctica amb un compromís de deixar aquella peça del territori tal com era abans. Tot i que és remarcable el que s'ha fet en alguns llocs a favor de l'atracció turística, no és suficient. A Cercs hi ha una mina visitable per les famílies, i a Fumanya, una explotació a cel obert que ara és un centre d'observació de dinosaures.
La darrera actualitat ha posat la mirada en els moviments de runam al voltant de les mines de Sallent. Iberpotash demana poder ampliar l'àrea per dipositar els residus. El dipòsit del Cogulló forma part del panorama del pla de Bages. De fet, es podria considerar una muntanya perquè és més alta que el mateix turó que li dóna nom. Juntament amb el l'altre dipòsit a peu de l'eix del Transversal de la Botjosa, conformen una visió dura i poc agradable. Aquestes concentracions de runes i material salí o potàssic afecten de forma directa dos elements essencials: el turisme i l'ecologia.
Sobre el factor turisme, els proposo observar la forma de fer a França. Cada poble i vila presenten una visió endreçada del nucli urbà i del seu entorn. Tot el país és visitable pels forasters. Cada poble ven els seus encants sense excepció. I no val a dir que les comarques del Bages o l'Anoia són poc turístiques. Aquesta indústria relativament nova no es pot menysprear a cap indret del món. Sens dubte que a la Cerdanya és el motor principal de la seva economia però a les altres els cal aquesta activitat per completar les altres. És irrenunciable. Pensem per un moment si aquestes visions postindustrials de runes, residus i altres danys a les muntanyes quadren amb el que ens agrada trobar en el nostre lleure. Turisme és paisatge.
El factor ecològic respecte dels centres d'extracció o producció. Hem de ser tots conscients que cal combinar aquests dos fets conceptualment o antagònics. Postulo que cal que les explotacions -sobretot les mineres- tinguin cura d'aquest concepte. Serà un cost afegit per a la seva producció però cal assumir-ho. I cal tenir plans d'acció quan les explotacions estan operatives. Si retornem per un moment a l'alt Berguedà veurem molts desastres de la postmineria del carbó que ningú s'ha responsabilitzat de recuperar.
La recuperació, el reciclatge i les activitats relacionades seran una indústria molt potent en els pròxims decennis. Encabiran llocs de treball a cada lloc i de tot nivell, des de llicenciats fins a obrers de planta. Les mines de Sallent en podrien ser un exemple per a un programa pilot. I com a ciutadà d'aquí, m'agradaria veure algun dia el paisatge del Cogulló com era fins al 1977. Cal tenir en compte i protegir els llocs de treballs directes i indirectes que avui generen les mines de Sallent i Súria però la cura del territori no ha d'estar limitada ni per la política ni pels resultats empresarials.
