E
l departament d'Interior de la Generalitat té un projecte molt avançat de fusió entre els mossos i les policies locals. És un projecte antic, documentat i que ha anat passant de conseller en conseller. Temps de crisi, temps de fusions. Han passat per aquest procés els bancs i les caixes de forma dolorosa per al ciutadà i ara esperen torn els ajuntaments de pobles petits i, entre d'altres, consorcis com els del Berguedà, diverses organitzacions empresarials, els sindicats i tota mena d'organismes públics. No hi ha alternativa.
Però els polítics no viuen amb el calendari laboral de la majoria de les persones, aquell que va de gener a desembre. Els seus són electorals. Per tant, aquesta consolidació de policies, juntament amb tota l'acció d'un govern, ha quedat ajornada fins després del 25-N.
La idea inicial -de la qual s'han fet algunes proves pilot- és la unificació de tots els serveis i el personal en una sola organització policial amb l'excepció de Barcelona i algun altre cas. A Solsona s'han provat les patrulles mixtes entre els dos cossos. A Girona es comparteixen dependències. A la Catalunya Central tenim una flor entre cards. Les policies de Sant Fruitós, Sallent i Santpedor s'han unit per compartir recursos i fer accions conjuntes quan calgui. S'han avançat al temps i sembla que amb èxit. Unificar per estalviar. La teoria és impecable si no s'afecta el servei cap a la societat. La seguretat és un dels pilars del benestar juntament amb sanitat, ensenyament i justícia.
Però el conseller Puig, o el que el substitueixi, ho tindrà pràcticament impossible. Les policies locals són col·lectius de treballadors públics molt endogàmics i separats de la resta dels funcionaris municipals. Viuen a part amb els seus uniformes, plaques i pistoles. I amb els seus convenis laborals. Entre sous i complements, en alguns llocs de la Catalunya Central els ingressos que obtenen en comparació d'altres professionals de tasques i capacitació similars són insultants. Amb honorables excepcions.
Aquests fets són la conseqüència de conflictes laborals entre algunes policies locals i els ajuntaments dels quals depenen. Per exemple, en temps de bonança econòmica, fa tres legislatures, l'alcalde de Berga en aquell moment va acceptar una taula salarial i de complements per a la seva policia municipal que rebenta qualsevol criteri raonable. El 10% del pressupost del consistori berguedà se'n va amb sous de policies. A Manresa, la insòlita vaga de "multes caigudes" s'ha resolt amb concessions salarials. Ho sigui, comprant la pau sindical en un cos sensible com aquest.
Observin que les policies locals apareixen als mitjans de forma periòdica sobretot per reivindicacions diverses. Potser per la seva condició de força armada sembla que coarten els alcaldes i els regidors responsables. A la Seu d'Urgell es van mobilitzar més per temes laborals més que per les qüestions que els corresponen en la prevenció dels delictes. Els de Puigcerdà, l'última vegada que van sortir als mitjans, va ser per la multa que un agent va posar al seu propi vehicle i el conflicte que tenia amb un altre veí. Una història per figurar a les pel·lícules de Woody Allen.
A més, són un cos armat sense un comandament militar o similar, com el cas dels Mossos. Algunes panxes prominents impròpies per a un servei com el que presten i accions com la de la setmana passada a Berga que ha tingut molt èxit a les xarxes els allunyen de l'eficàcia. Veure una foto on tres agents fumen tranquil·lament amb el seu vehicle estacionat de través en un lloc reservat per als minusvàlids és imperdonable i sancionable perquè transmet deixadesa, abús d'autoritat i poca sensibilitat. Descarto generalitzar i segur que hi ha agents que són als antípodes de tot això, però és el que arriba al coneixement del públic.
Caldrà veure com s'integren als mossos amb tot aquest bagatge. Caldrà veure com reaccionen els dos grups pels greuges salarials i les comparacions. Puc assegurar que aquest serà el gran problema, l'únic, el central. Endogàmia i corporativisme. Serem curiosos i curosos per veure com combinen si el pròxim conseller s'atreveix a fer el que va anunciar l'actual abans que el dret a decidir ho hagi tapat tot.
