L

a Fira Mediterrània s'ha convertit en un respectat mercat d'espectacles que ha lluitat fermament per la seva internacionalització i que des del 2009 ha redimensionat l'apartat artístic i ha experimentat un espectacular creixement en la vessant professional. De la mateixa manera, s'han quantificat sobradament els beneficis econòmics que aporta el mercat a la ciutat i a la comarca. Acostumats a una línia ascendent en una fira jove, fins i tot en època de crisi, el certamen manresà es tancava diumenge amb menys programadors i menys entrades venudes. Un retrocés anècdòtic si es té en compte que de professionals n'hi va haver més d'un miler, els mateixos que en l'edició del 2010, i que tot i la pèrdua de públic de pagament, la venda d'entrades s'igualava, per primer cop en la història del mercat manresà, a Fira Tàrrega. Tot i això, perdre públic no ajuda i la política de preus, determinada també pels canvis en la contractació, mereix una anàlisi a part a la qual es comprometien els promotors del mercat en el balanç final. La quinzena edició començava amb canvis: la primera, la direcció artística. David Ibáñez substituïa Tere Almar i s'estrenava amb una fira manresana que arribava amb menys pressupost i menys companyies. I si bé la part professional del certamen, amb un encertat canvi de llotja, ha aturat i bé el cop de la crisi, la lectura difereix si ho traslladem a la dimensió estrictament popular de la fira. La cloenda, amb un espectacle del cineasta Isaki Lacuesta, va acabar de posar sobre la taula dos dels elements que han definit la Mediterrània d'enguany: d'una banda la saludable controvèrsia que han generat algunes de les propostes artístiques i, de l'altra, la dificultat per aglutinar la vessant popular del certamen. Cert que el públic respòn massivament, especialment el dissabte quan, només passejant, es topa amb els espectacles. Però aconseguir convocar el públic a una o dues cites festives que connectin la ciutadania amb la fira atorga l'element popular, d'arrelament, que enguany no ha brillat en la Mediterrània.