A
rribem a aquest Cap d'Any en una situació dramàtica dins de l'estat espanyol i Catalunya i en el marc de la més àmplia mobilització popular desenvolupada en els últims anys, i per això vull començar parlant de la gent, dels gairebé sis milions d'aturats; dels 400.000 desnonats, molts d'ells com a conseqüència d'una situació d'atur; de les persones empobrides, que ja representen el 21%, de la població, amb una repercussió especial entre les dones i la infància.
Fa poc més d'un mes des de l'última vaga general, que va tenir un important component ciutadà i que és la tercera realitzada en aquests quatre anys contra les polítiques de retallades imposades per la troica. Al costat d'això, les diferents marees de rebel·lió -com la de sanitat, l'educació, la discapacitat, la justícia i la lluita dels treballadors i treballadores dels sectors i empreses en crisi i també els moviments del 15-M amb les seves diferents expressions- mostren un enorme increment de la lluita social enfront de les polítiques neoliberals i seves conseqüències. L'ímpetu de la rebel·lió obrera i ciutadana defineix un marc molt diferent del que hi havia fa només un any, i en aquest canvi ha influït d'una manera important la feina del conjunt dels diferents activismes socials. En aquestes festes vull felicitar totes les organitzacions i plataformes que treballen amb rebel·lia en contra de les situacions injustes que fa massa temps estem vivint "l'activisme social és més necessari que mai".
Un aspecte important de la situació, que a més creix i es desenvolupa, és la antipolítica i la demonització dels sindicats i diferents organitzacions socials. Els partits polítics i els sindicats són el fonament constitucional de la democràcia. Per deteriorar el públic, afeblir el poder dels treballadors i ofegar més la mateixa democràcia, determinats poders han llançat una ofensiva de desprestigi del públic, d'autonomies i ajuntaments, de polítics i sindicats que ha calat en bona part de l'opinió pública en un context de deteriorament de les condicions de vida de la població. La irresponsabilitat dels que alimenten aquests atacs és molt perillosa i dóna ales al feixisme. Cal separar el gra de la palla, no tots són iguals, s'ha de combatre l'antipolítica i reforçar els valors democràtics. Més democràcia és menys corrupció. Més democràcia és menys especulació. Més democràcia és més repartiment de la riquesa. Més democràcia és més poder del poble enfront dels mercats, els banquers i els poderosos. Més democràcia és més poder dels treballadors en les seves relacions contractuals. Més democràcia és més justícia. Més democràcia és més llibertat. És clar que hi ha polítics corruptes i empresaris, banquers i fins, és clar presumptament, algun membre de la Casa Reial. La corrupció està en el mateix model de capitalisme. Per això és important entendre que no se surt dels mals del capitalisme amb més capitalisme. La solució a aquest nus és tallar-lo. S'ha d'entendre que és possible donar prioritat al futur, a les pròximes generacions, preservant l'aigua i l'ambient reconstruir el territori, considerant en conjunt, amb els països veïns, els recursos, els mitjans, les necessitats comercials.
Precisament perquè la crisi és profunda i duradora i, contràriament a moltes fanfarronades, cap país subjecte a aquest sistema econòmic està blindat contra ell, l'alternativa és clara: seguir en aquest joc i enfonsar-nos encara més o prendre mesures radicals que puguin ajudar a una transició fora realment de la lògica infernal del capital amb el suport i la mobilització dels treballadors i el poble. Això requereix deixar de banda l'arrogància dels ignorants.
No és temps per a decisions de gabinets de tecnòcrates sinó de discussió pública i democràtica del que s'ha de fer davant els grans problemes. Fem un futur diferent i comencem aquest any 2013.
