P
er primera vegada en la història democràtica, un president del govern està directament acusat de lucrar-se amb la corrupció. La implicació de Rajoy, assenyalat com un dels dirigents del PP que van rebre sobresous il·legals a canvi de favors polítics, ha col·locat el cas Bárcenas en una altra dimensió.
Fins el fiscal general de l'Estat es planteja seriosament trucar a tota la plana major del PP i del govern per declarar als jutjats.
Com a resposta, una investigació interna al PP diu que no han trobat res -el que seria estrany és el contrari, quan s'és jutge i part- i fer públiques les declaracions de la renda i del patrimoni (com si en el cas que s'ocultés alguna cosa, es computés a les declaracions oficials d'hisenda).
Cal un aclariment, però de veritat, si són certes les acusacions, grans monopolis com les constructores haurien pagat comissions il·legals a dirigents del Partit Popular perquè aquests afavorissin els seus negocis.
En una trama emparada per part de la gran banca, que "gestionava", a través d'un compte, el cobrament. El que ha sortit a la llum, de la forma més crua i salvatge, és l'íntima fusió "al marge, i en contra, de la legalitat" entre nòduls de l'oligarquia empresarial i alts estaments de la classe política.
Amb l'objectiu de saquejar els diners públics... els nostres diners.
El govern està deslegitimat per continuar exigint nous sacrificis a la societat quan sobre ells cau el dubte de la corrupció.
No hi ha una altra sortida, dimissió de Rajoy i del govern en ple i convocatòria d'eleccions generals. Només això pot fer que es recuperi la confiança a l'exterior i que els ciutadans tornin a sentir una mínima il·lusió. Unes eleccions que haurien de proporcionar unes corts el principal objectiu de les quals seria la regeneració total, no només econòmica, també social i democràtica, avui en fallida, una situació de la qual la ciutadania d'aquest país és innocent.
Molts sabíem que el capitalisme ha estat des del seu començament una economia de l'expropiació, però amb el pas del temps ha refinat el seu engany, la seva "creativitat" financera, ha perfeccionat la capacitat de compra o xantatge dels lobbies, la compra de mitjans de comunicació, de sindicalistes, ONG i, és clar, polítics, augmentant el neguit i la sensació d'estafa que allunya les persones de la política, sense pensar que no tots són iguals.
Si no volem viure en un país sense drets socials, laborals, democràtics, cal una revolta social i això exigeix dels que no admeten la derrota estar a l'alçada de les circumstàncies.
Cal seguir un camí buscant alternatives i determinació per construir amb la ciutadania i col·lectius un present i un futur diferent per als que avui pateixen l'atur, els desnonaments, la pèrdua de drets socials i laborals. És un repte de la ciutadania avançar cap a la construcció d'un model diferent de societat.
Cal una onada d'indignació ciutadana que pugui canviar el sistema ja!
