L
es combinacions que farien possible que el Bàsquet Manresa no acabés cuer de la lliga Endesa són tan atzaroses i rocambolesques que el primer equip de la capital del Bages es pot considerar, a tots els efectes, descendit des de la derrota de dissabte contra el Fuenlabrada. Una victòria els hauria permès continuar mantenint alguna esperança, però l'equip va respondre no pas amb una demostració d'orgull en un episodi a vida o mort, sinó que va mostrar la seva pitjor cara, aquest perfil erràtic, desfigurat i desvalgut que ha mostrat en molts moments de la temporada. La plantilla presentava des del primer dia febleses clares, carregava responsabilitats en homes que no han estat capaços d'assumir-les -principalment Asselin, el seu professional més ben pagat- i els perills s'han vist multiplicats per tota mena d'adversitats. Partits perduts de pura mala sort i fatalitat amb les lesions han empitjorat una situació que ja es presentava delicada. El resum és que tot el que podia sortir malament ha sortit malament. Ara, la continuïtat a l'elit d'una ciutat que té en aquest equip el seu ambaixador més visible depèn d'una carambola. Tanmateix, en aquesta edició recordem que l'any 2000 l'ACB va retenir a la categoria el Cantàbria en una flagrant situació d'insolvència i va condemnar el Manresa a la LEB sense cap mania. Els precedents, per tant, són poc esperançadors. El problema, tanmateix, no és la pèrdua de la categoria. Molts equips pugen i baixen, i en el cas d'una entitat tan modesta com la manresana, això no hauria de ser cap tragèdia. Forma part de la competició. Lluitar per tornar a l'elit també pot ser una motivació molt engrescadora. El temible és que, a la LEB, la situació econòmica del club entri en una espiral que, en la pràctica, faci molt difícil el retorn. Recuperar ara una part del cànon per tapar forats pot estar bé si, un cop aconseguit l'ascens a la pista, s'obtenen també els diners per tornar a pujar. Però amb la situació econòmica present i amb la previsible si es paga un equip competitiu, no n'hi ha garantia. El futur quedaria ple d'incerteses. És urgent, per tant, que ara que els daus ja estan tirats els principals responsables i gestors de la societat facin una reflexió profunda. Cal una reorganització plena, un redimensionament per travessar el desert i una renovació amb saba nova a la pista i a tota l'estructura. I cal tant si sona la flauta de l'ACB com si no. El prioritari és que l'entitat tiri endavant i tingui futur. Només així es podrà allargar el miracle Manresa.
