L

es conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut de Catalunya estan derivant en situacions que provoquen desconcert i perplexitat. El fet que el TC determinés que, en contra del que s'havia aprovat al Parlament i al Congrés, el català no pot ser considerat a Catalunya llengua preferent en tant que llengua pròpia del país, està tenint conseqüències de gran abast. Una d'elles és el setge a la immersió lingüística que s'ha iniciat quan grups minúsculs que es reclamen innocents defensors del bilingüisme han aconseguit amb les seves denúncies que els tribunals converteixin en sentències la nova situació derivada del pronunciament del TC sobre l'Estatut. Tanmateix, les disposicions judicials tampoc no poden ignorar que el sistema d'immersió està, en ell mateix, beneït per una sentència del Constitucional, a banda que ha rebut tots els vistiplaus dels organismes institucionals. I el resultat d'aquesta duplicitat està derivant en un marc legal laberíntic segons el qual el català no pot ser considerat única llengua vehicular però se li reconeix que sigui el centre de gravetat del sistema escolar, i alhora una sentència no permet que s'atengui les peticions d'ensenyament en castellà de forma personalitzada, però tampoc no preveu el dret a elegir la llengua de l'ensenyament de manera que es formin grups separats per llengua. I, en qualsevol cas, serà la Generalitat la que decideixi la mesura en què es fa el castellà llengua vehicular segons el context del centre. Un embolic per al qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha trobat la insòlita solució d'ordenar a la Generalitat que allà on hi hagi un nen que hagi demanat ser escolaritzat en castellà, tota la seva classe rebi l'ensenyament en castellà. Si l'atac a la immersió estava interferint en un sistema que funciona i que beneficia abans que ningú els castellanoparlants que tenen a l'escola la millor i potser l'única oportunitat de fer-se seu el català, ara la interferència que es proposa és obertament excèntrica. Un sistema com el que es dicta crearia divisió i assenyalaria a qui es pretén beneficiar. No en pot sortir res de bo. S'insisteix a buscar solucions ideològiques per sobre de la realitat pedagògica, que ja ha dictat sentència. El sistema funciona i només el combat una ínfima minoria. Raó suficient per no buscar problemes on no n'hi ha.