S

i la setmana passada, vaig posar com a exemple de diners ben invertits el teatre Kursaal de Manresa, avui parlo d'altres inversions, igualment interessants i rendibles des de molts punts de vista. En aquest apartat podem posar-hi un gran nombre d'instal·lacions esportives: camps de gespa artificial, piscines cobertes, pavellons poliesportius, pistes... És una altra manera de demostrar que molts diners han anat destinats a crear equipaments indispensables per fomentar l'esport, a tots els nivells i a tots els indrets. Qui practica esport és una persona sana, de cor i de cap.

No estem parlant d'obres fetes amb "aires de grandesa", o inútils. En absolut. El seu ús ha estat fonamental per facilitar la creació d'equips esportius en multitud d'esports, iniciar competicions, a tots els nivells i portar l'esport a totes les edats. Si mirem la pràctica de la majoria d'esports, comprovarem l'increment notable que han tingut en gairebé tot el país.

Que en algun lloc concret s'hagi pecat "d'excessiu" a l'hora de construir algun equipament no invalida el que han fet la majoria d'ajuntaments, en els seus municipis respectius. I queda encara molt per fer. Que ningú pensi que ja hem assolit un nivell equiparable a estàndards europeus. Encara hi ha buits clamorosos en determinats esports que convindrà atendre els propers anys.

I molts d'aquests equipaments tenen diverses utilitats, totes fonamentals per relligar el teixit esportiu i associatiu del poble corresponent. Tenir o no tenir un pavelló poliesportiu permet fer esport tot l'any, o només quan fa bon temps. O poder fer festes, segurs que el mal temps no impedirà celebrar qualsevol esdeveniment. És a dir, els ajuntaments han pensat en el caràcter polifuncional de les instal·lacions esportives, i per això els hi estan traient tot el suc possible.

Hem de fer atenció, doncs, a destriar el gra de la palla quan parlem de despeses supèrflues, poc meditades o poc pensades, per part dels ajuntaments. I comparem amb les instal·lacions que teníem vint o trenta anys enrere. Veurem com en aquells temps era impensable practicar qualsevol esport minoritari, perquè simplement es podia jugar a futbol, en el millor dels casos, i a vegades en camps que eren un perill per la integritat física dels jugadors. El que sí que ha mancat en bona part ha estat una millor planificació d'alguns dels grans equipaments. Si ho dèiem pel teatre Kursaal, que no pot tenir qualsevol poble o ciutat, igualment hem de dir que algun dels grans equipaments esportius ha de ser pensat i dissenyat per a territoris molt més amplis que el d'una ciutat. Disposar d'una pista d'atletisme només és possible i viable si té vocació comarcal o regional. El mateix hem de dir per a una piscina coberta. En aquest àmbit la Generalitat no ha estat capaç de planificar degudament. Queden buits notables, però solucionables.

En resum, voldria treure del cap algun dels perniciosos missatges procedents del govern central en el sentit de voler reduir la capacitat i competències dels ajuntaments, en general, perquè alguns es van ficar en obres que no eren proporcionades a la capacitat municipal. Aquest fet és cert, però en casos molt concrets, i no pot ser excusa per invalidar la magnífica feina feta per la gairebé totalitat dels ajuntaments. En properes ocasions parlarem d'altres inversions ben realitzades, en altres àmbits.