L

a cultura popular i tradicional ha estat entesa sovint com una herència que s'ha de traspassar inalterable d'una generació a l'altra. Però aquesta concepció grinyola si ens aturem a observar la mutabilitat d'aquesta cultura, la facilitat amb què neixen, evolucionen i desapareixen tradicions. Quan l'entorn social varia, també ho fa l'entorn cultural. No l'hem d'entendre, doncs, simplement com un llegat a preservar de manera pura, sinó com un patrimoni viu del qual podem treure molt de profit depenent de les necessitats del present, tal com ja van fer les generacions precedents.

Hi ha, però, un aspecte de la cultura d'arrel tradicional que es reforça en un món cada cop més interconnectat: és una eina de cohesió i identificació social, a causa del seu tarannà participatiu i identitari i la capacitat de construir un "nosaltres" a mida de cada comunitat. Mitjançant la cultura popular, com mitjançant la llengua, molts catalans d'orígens diversos s'han feta seva la identitat catalana, compatible i complementària amb la seva identitat materna i els seus referents culturals d'origen.

Manresa gaudeix d'un bon nombre de manifestacions festives de caire popular: la Llum, la Festa Major, la Fira de l'Aixada... Totes elles són ben vives gràcies a la tasca de les entitats i associacions culturals que les mantenen, conserven i renoven. Han sabut crear, construir i custodiar una imatgeria festiva pròpia. Geganters, castellers, dansaires, diables... fan que la nostra una ciutat gaudeixi, en aquest tema, de bona salut.

Des de fa força anys escoles i instituts han treballat per acostar aquest patrimoni als alumnes amb iniciatives de diferent caire. La no-coincidència de l'horari lectiu amb la dinàmica pròpia de les entitats no facilita aquest apropament . El Centre de la Cultura Popular, projectat a l'edifici de l'Anònima, pensat per encabir-hi les entitats culturals i exposar-hi de manera permanent la imatgeria i el bestiari manresà, havia de complir aquest objectiu.

Ja que no podrem gaudir de manera immediata d'aquest centre, hem de trobar altres vies per acostar infants i joves al món de la cultura d'arrel tradicional. Per això el grup municipal d'Esquerra va dur al ple de l'Ajuntament una moció -que va ser aprovada- que proposa l'elaboració d'un programa transversal per acostar la cultura tradicional i popular a l'escola. Es tracta de sumar esforços (regidories de Cultura i Ensenyament, escoles, ampes, la xarxa d'entitats...) perquè infants i joves ho tinguin més fàcil per descobrir la riquesa i les possibilitats que ens ofereix la cultura popular. Es tracta d'un pas previ i fonamental perquè la valorin, l'estimin i la facin seva, ja que només si coneixem d'on venim podrem estimar allò que som i viure-ho per poder-ho transmetre a generacions futures.