É
s curiós que en aquestes dates d'abril aniversari de la Segona República estigui a les notícies la imputació pel cas Nóos de la filla del rei d'Espanya. Aquesta imputació "seria un signe de normalitat democràtica en un estat de dret". Quan "diversos membres de la Casa Reial s'han servit de forma clara del seu prestigi públic per fer negocis privats", la qual cosa es considera "censurable èticament" i encara més quan "a sobre s'han comès més que presumptes il·legalitats". Amb una altra família i un altre nom, s'investigaria també el rei Joan Carles com qualsevol ciutadà que pugui estar-hi implicat, però aquí ens volen fer callar com si no passés res, com si aquesta família estigués més enllà del bé i del mal.
N'estem farts, no som súbdits, i no som cecs, qualsevol persona amb sentit comú pot retreure que mentre el rei i el príncep fan declaracions sobre la independència judicial, des de la Casa Reial es mostri públicament la seva "absoluta conformitat amb la decisió de la Fiscalia Anticorrupció de recórrer contra la interlocutòria i es digui que els ha 'causat sorpresa' la imputació". És absurd, és injust s'ha de deixar la justícia que actuï sense ingerències i amb independència en relació amb la imputació de la infanta Cristina pel cas Nóos.
S'entén la postura contradictòria de la Casa Reial sobre aquesta qüestió, ja que aquesta casa anacrònica no té credibilitat. Qualsevol pot pensar malament, mentre el príncep Felip assegura que "tots els jutges són mereixedors de la més gran confiança" i el rei diu en un dels seus discursos nadalencs que "la justícia és igual per a tothom", des de la Zarzuela hagin mostrat públicament la seva "absoluta conformitat amb la decisió de la Fiscalia Anticorrupció de recórrer contra la interlocutòria "que s'imputa la filla del rei. És clar que aquesta institució anacrònica no valora les decisions judicials, es creuen per sobre d'elles. És clar que el jutge Castro no és mereixedor de la confiança per part de la Casa Reial. Hi ha jutges que sí que són de confiança plena i altres que no? Els que no siguin súbdits i no els segueixin en el seu joc no són de la seva confiança, això és el que és clar, per què es dóna suport a la Fiscalia Anticorrupció perquè recorri la interlocutòria del jutge si no?
El que s'ha dit pel rei i el seu fill sobre la independència judicial "són frases que tenen les seves pròpies contradiccions" i entre aquestes hi ha fer declaracions sobre la seva fe en la justícia, i a l'uníson, que des de la Zarzuela afirmin que els ha "causat sorpresa" que s'imputi la infanta. Hi ha indicis més que raonables perquè es pugui mantenir aquesta imputació, una situació normal en qualsevol ciutadà si es tinguessin aquests indicis, però en aquest cas no es volen tenir en compte les evidències i els fets, sinó que es fan mirant el nom de la persona.
La justícia s'hi juga la credibilitat, esperem que sigui igual de veritat per a tothom i actuï amb independència de l'Estat, sense pressions, com ha de ser.
Segons les manifestacions fetes per alguns dirigents del PP, es pot deduir que "al PP li hagués encantat que no estigués imputada la infanta. Hem d'entendre que el PP està prenent una posició concreta, el que justifica qualsevol dubte raonable que la Fiscalia Anticorrupció podria haver rebut pressions".
Estem en uns temps en què el mateix deteriorament del joancarlisme i l'anacronisme d'aquesta caduca institució "està contribuint que" cada vegada més ciutadans reivindiquin una república. El cas Nóos no crearà la República, Urdangarin només hi dóna un cop de mà. La República la crearà un poble que no vol ser súbdit de ningú, que vol igualtat entre totes les persones i no vol institucions medievals que es regeixen pel dret de bressol.
